ENTREVISTA A JORDI CAUBET I GRASA
REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA D'ARBÚCIES

1. Quan es va crear la regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, com s'encaixa?

Es va crear l'any 1987. Actualment, s'encaixa dins l'àrea de Ciutadania, juntament amb les regidories d'Esports i Joventut.

2. Amb quin pressupost compta aquesta regidoria?
(Indiqueu aquesta partida sobre el pressupost general del municipi)

Amb 60.893,53 €, aproximadament l'1,5% del pressupost.

3. Quan va iniciar el seu ajuntament processos de participació ciutadana i per què?

A partir del 1987, es va començar a tenir en compte la Participació Ciutadana, però ha estat durant les últimes legislatures que la participació s'ha entès com una eina transversal que pot aplicar-se a quasi bé tota l'acció de govern. Com a anècdota, cal destacar que es va celebrar a Arbúcies un referèndum per modificar el carrer del Pont, amb un procés participatiu previ, en el qual la ciutadania hi va prendre part activament. Aquest referèndum va ser un dels primers a Catalunya i l'Estat Espanyol.

4. Quins tipus de processos de participació s'estan duent a terme?

Ara mateix, els dos que vénen a continuació, tot i que durant la legislatura se n'han fet d'altres, un dels quals, el Pla Local de Joventut, va rebre el reconeixement de la Generalitat de Catalunya per impulsar un procés participatiu entre el jovent del poble.

- Proposta de diagnosi per a la creació d'una taula de barri al Camp de l'Oliver.
- Pla Estratègic de la Indústria Carrossera (PEIC).

5. Ens podria explicar un procés que - per a vostè - tingui una rellevància especial? Per què?

La proposta de diagnosi per a la creació d'una taula de barri al Camp de l'Oliver és un projecte especial, no tant perquè l'engeguem des de la nostra regidoria, sinó perquè vol millorar la comunicació entre l'ajuntament i els vilatans i vilatanes d'Arbúcies. Des de l'equip de govern, creiem amb fermesa que cal involucrar la ciutadania en els afers públics, que prenguin consciència en aquest sentit i que no es limitin a exercir el dret a vot un cop cada quatre anys.

6. Quin és el percentatge de població que acostuma a participar en aquests processos?

Arbúcies compta amb una tradició participativa molt arrelada, exemplificada en el gran nombre d'entitats que hi ha al poble, unes 43 amb un funcionament actiu i que porten a terme activitats durant tot l'any. També hi ha una consciència cívica important i potser és per això que la gent pren part en els afers públics. Aproximadament, Arbúcies disposa d'un índex de participació més alt en les eleccions que la mitjana catalana, i durant els processos participatius dels últims anys, la ciutadania s'ha involucrat considerablement. Com a exemple, dir que hem recollit uns 300 qüestionaris (a Arbúcies viuen 6.000 persones) en l'últim procés participatiu, amb opinions de col·lectius diversos i sovint subrepresentats com ara el jovent, la població nouvinguda o la gent gran.

7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les han intentat resoldre?

A vegades és complicat convèncer la ciutadania sobre la utilitat d'aquests processos, perquè existeixen determinades inèrcies, tant polítiques com ciutadanes, de distanciament. És a dir, hi ha persones que pensen que la política és cosa dels polítics, i no és així, sinó que el poble és de tothom i cal que sumem esforços per gestionar-lo conjuntament. Aquesta ha estat la idea principal que cal superar, juntament amb la falta de participació en algunes accions.

8. Han fet estudis d'avaluació sobre els processos realitzats?

Se n'han fet en el Pla Local de Joventut i es preveu que la proposta de diagnosi per a la creació d'una taula de barri al Camp de l'Oliver, també tingui un apartat que autoavaluarà la feina feta de forma reglada. En qualsevol cas, i més enllà de les dificultats pròpies de qualsevol procés participatiu, estem molt satisfets amb les experiències que realitzades fins ara.

9. Quina valoració fa dels processos de participació posats en marxa?
S'han complert les expectatives?

La valoració és molt positiva, perquè és una forma de canviar la gestió del poble. Des de l'equip de govern, diem que cal involucrar la ciutadania en els afers públics i això és el que fem, que les persones participin. I l'experiència que modestament hem anat adquirint ens ha servit per veure que la gent vol participar si se'ls té en consideració. Fins ara, hem complert les expectatives, que era impulsar una participació real i de qualitat, tot i que acabem de començar tot just.

10. Amb quins recursos humans han comptat?
Tenien personal tècnic especialitzat?

Amb els tècnics de la regidoria involucrada, segons el procés, a més del tècnic de Participació Ciutadana, i assessors externs en la proposta de Diagnosi per a la creació d'una taula de barri al Camp de l'Oliver. La vàlua d'aquestes persones ha assegurat el bon funcionament dels processos, a més de la bona resposta dels polítics municipals.

11. Quin paper han tingut les noves tecnologies?

Complementen i ajuden a fer arribar la informació de forma ràpida i neta, tot i que encara no arriben a tothom, sobretot Internet . Nosaltres hem incorporat qüestionaris on-line a la nostra pàgina web , perquè la gent pugui dir la seva sense la necessitat d'apropar-se a l'ajuntament. En aquest sentit, la xarxa permet una bidireccionalitat de què no disposen segons quins processos analògics.

12. Van presentar alguna proposta a la convocatòria que va obrir la Direcció General de Participació Ciutadana per donar subvencions per a la realització de projectes per afavorir la participació ciutadana dels ens locals?
Quina valoració en fan?

Sí, vam presentar una proposta de diagnosi per a la creació d'una taula de barri al Camp de l'Oliver , un projecte que s'ha desenvolupat durant aquest any. Des de la regidoria, fem una valoració molt positiva, perquè hem viscut de primera mà com s'engega un procés participatiu, en el qual la participació és el mitjà i també el fi mateix del projecte. De moment, s'han posat els fonaments i és un projecte que tindrà continuïtat en un futur pròxim.