ENTREVISTA A PAQUITA TERUEL
REGIDORA D’ACCIÓ SOCIAL, POLÍTIQUES D’IGUALTAT I RELACIONS CIUTADANES
DE BADALONA
1.- Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i com s’encaixa orgànicament?
El Servei de Relacions Ciutadanes i Polítiques Territorials, que té les competències de participació, pertany a la Regidoria d’Acció Social, Polítiques d’Igualtat i Relacions Ciutadanes.
Aquesta regidoria està dins de l’Àmbit de Govern.
2.- De quin pressupost disposa aquesta Regidoria? (indiqueu aquesta partida sobre el pressupost general del municipi):
El Departament de Relacions Ciutadanes té un pressupost de 2.130.881,99 € . La dotació pressupostària inclou el pressupost tant de participació com de gestió de les 8 regidories de districte, i l’activitat de participació de la llei de barris Serra d’En Mena.
El pressupost municipal és de 198.826.559,48€ (Ajuntament més organismes autònoms).
3.- Quan van iniciar-se els processos de participació ciutadana al seu Ajuntament i per què?
A la primera legislatura dels ajuntaments democràtics ja es va plantejar aquesta competència i va ser nomenat un regidor de Participació. El primer Reglament de Participació Ciutadana es va aprovar a l’any 1990. L’actual RPC va ser aprovat també per unanimitat l’any 2001.
El primer consell de participació creat va ser l’Escolar a l’any 1989; però altres mecanismes de participació com paraules al ple i sessions d’audiència, ja estaven funcionant.
4.- Quin tipus de processos de participació s’estan duent a terme?
Els diferents espais fan referència a:
Sessions públiques del Ple
Oficines d’Atenció al Ciutadà (9 oficines i un servei Central)
Oficina de Defensa de la Ciutadania
Web municipal per bústia de suggeriments i web Consensus per a processos i cartes a regidors/es
Sessions d’audiència per ordenances i pressupost
funcionen 11 consells sectorials, 8 consells d’entitats de districte i un consell de ciutat
4 Plans de Desenvolupament Comunitari (1 gestionat per entitat veïnal)
Pla Entorn
Agenda 21: seguiment d’indicadors
Projecte Educatiu de Ciutat
Pla de Mobilitat ( en fase de realització i basat en el Pacte de Mobilitat)
Pla d’Habitatge
Pla d’acollida
5.- Podria explicar-nos un procés que, per a vostè, tingui una rellevància especial? Per què?
El procés del Consell de Ciutat. Perquè és un procés que aglutina a entitats, polítics i tècnics en debats de ciutat. Participen 250 persones al plenari anual, on es plantegen debats utilitzant metodologies participatives, sobre els temes proposats ( vertebració física i social de la ciutat, ciutat educadora, els motors econòmics, la participació, etc. ).
La Comissió Permanent treballa en la preparació de la sessió plenària i fa el seguiment dels acords. En aquest darrer consell, redefinint el model de debat, es va fer una exposició on s’exposaven els resultats dels debats fets des dels diversos consells i processos de participació, i es plantejà el debat sobre quin és l’estat de les associacions i quines són les seves oportunitats, a fi de treure les propostes de millora.
Aquesta trobada està valorada com espai de trobada de tots els ciutadans i ciutadanes compromesos amb la ciutat, que dia a dia treballen i posen en comú els seus debats per a la millora de la qualitat de vida.
6.- Amb quines dificultats s’han trobat i com les han intentat resoldre?
Les dificultats majors serien l’aplicació del principi de transversalitat i dotar de continguts als consells.
Actualment l’adscripció orgànica a l’àmbit de govern ho pot afavorir.
7.- Han realitzat estudis d’avaluació sobre els processos realitzats?
Sí, s’ha fet una diagnosi de la participació institucional per fer la proposta del Pla de Participació.
8.- Quina és la seva valoració dels processos de participació posats en marxa? S’han complert les expectatives?
Es proposen millores en quan a com comuniquem el que es fa en participació, simplificar l’estructura de consells i incrementar el seguiment que porti a terme els acords presos.
9.- De quins recursos humans/personal tècnic especialitzat disposen?
El Departament de Relacions Ciutadanes té:
Territorialitzats: 9 administratius a les Oficines, 8 coordinadors amb funcions de secretaris de consell de districte, un equip de 6 mediadors, un tècnic a mitja jornada per desenvolupar pla de convivència,
Centralitzat: Cap de Departament amb funcions també de secretària del Consell de Ciutat, una tècnica de participació i coordinadora de l’equip de mediació, un administratiu i dos més a mitja jornada.
Per a la resta d’òrgans de participació, les diferents àrees responsables disposen de secretaris que dediquen part de la jornada a les tasques de dinamització.
10.- Segons la vostra experiència, quines aplicacions de les noves tecnologies són més eficaces per a la participació ciutadana? Com valoreu el seu ús per part de la ciutadania?
A nivell institucional, l’experiència de cartes als regidors a través del Portal Consensus és una bona pràctica de transparència amb la ciutadania a nivell de noves tecnologies. Aquest espai, consolidat per la seva trajectòria, ha generat mecanismes interns que milloren el nivell de resposta a la ciutadania i la ciutadania ha entès que aquest mitjà promou la col·laboració amb la gestió de la cosa pública, donat que es manté i augmenta en nombre les cartes rebudes de consulta i de proposta.
11.- Quina és l’estratègia de comunicació dels processos i espais participatius que s’ha portat a terme? Com valora els resultats de l’acció comunicativa?
Regularment s’utilitzen notes de premsa per difondre als altres mitjans de comunicació les convocatòries i per als resums o memòries d’activitats, s’han distribuït publicacions en format revista o calendaris, punts de llibre, dvd, etc. La revista Betulo i altres publicacions periòdiques del diari El Punt, han emès dossiers específics sobre la participació.
La valoració que fem és que cal millorar la difusió, ja que no arriba a tota la ciutadania.
12.- Heu vist alguna evolució des del punt de vista de la cultura de la participació dins l’Administració?
Si, un major compromís en la resposta als temes que planteja la ciutadania | 