| ENTREVISTA A ANNA BRUNSÓ
REGIDORA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE BANYOLES
1. Quan es va crear la Regidoria de
Participació Ciutadana
i com s'encaixa orgànicament?
A Banyoles, l'aplicació de polítiques que
potenciïn de forma explícita la participació ciutadana
i el foment de l'associacionisme s'inicien l'any 1999, amb
la creació de la primera regidoria de Participació Ciutadana,
que va culminar el seu procés amb l'aprovació del
Reglament de Participació Ciutadana.
Amb el canvi de mandat, a l'any 2003, es produeix una reconversió de
l'àrea de Participació de l'Ajuntament de Banyoles
(ara Participació i Comunicació), que provoca
el replantejament total de les línies generals d'aquesta.
Es passa, llavors, d'entendre la participació com
un fet esporàdic i exclusiu de l'organització d'actes,
campanyes o festes de barri, a definir uns objectius i una
metodologia de treball que entén la participació no
com una finalitat sinó com un mitjà per aconseguir
la ciutat desitjada; construir mecanismes de participació ciutadana
per tal de desenvolupar la xarxa associativa i dinamitzar
les associacions existents, fomentar l'apropament de les
persones per compartir els diagnòstics dels problemes
municipals i reflexionar conjuntament les solucions, són
alguns exemples de la voluntat d'establir una vertadera cultura
participativa a la ciutat.
Amb aquesta perspectiva de treball, es comencen a activar
diferents formes i òrgans de participació en
desplegament del Reglament aprovat. Aquests instruments són
els que han d'afavorir la intervenció dels ciutadans
i ciutadanes individualment o col·lectivament en la
gestió i seguiment dels interessos generals de la
ciutat; els que han de proporcionar punts de trobada i debat
entre administració i ciutadania, facilitant el contacte
amb altres administracions públiques amb competència
en les polítiques de ciutat; que permetin obtenir
una xarxa d'òrgans sectorials i territorials per tal
de vehicular la incorporació de les iniciatives ciutadanes,
que persegueixin millorar l'interès general; i que
afavoreixin el desenvolupament i millora del teixit associatiu
en general.
L'Ajuntament de Banyoles està organitzat en 4 àrees;
Alcaldia, Territori i Mobilitat, Serveis a les Persones i
Serveis Interns. L'Àrea de Participació i Comunicació penja
directament de l'Àrea d'Alcaldia, amb l'objectiu de
potenciar el treball transversal mitjançant els processos
participatius dinamitzats i coordinats per aquesta àrea.
2. De quin pressupost disposa aquesta
Regidoria?
L'Àrea de Participació i Comunicació disposa
d'un pressupost de 251.750,80€, dels quals 138.170,61€ corresponen
a Comunicació i 113.580,19€ a Participació.
3. Quan van iniciar-se els processos
de participació ciutadana al seu Ajuntament i per
què?
Des de l'àrea de Participació i Comunicació el
primer procés participatiu engegat és la posada
en funcionament del primer consell de barri de la ciutat,
l'abril del 2004. L'objectiu principal de la creació d'una
xarxa de consells de barris a la ciutat és la creació d'estructures
permanents de caràcter territorial, que permetin la
màxima participació dels veïns, col·lectius
i entitats dins l'activitat pública i en especial
dins el seu barri, facilitant la més àmplia
informació i publicitat sobre les seves activitats
i acords, garantir l'efectivitat dels drets i els deures
dels veïns i fomentar l'associacionisme.
Anteriorment, hi havia taules sectorials (intercultural,
de festes, de la dona, etc.) que es dinamitzaven només
per les àrees corresponents.
4. Quin tipus de processos de participació s'estan
duent a terme?
Dividim el foment de la participació en dues línies
de treball: el foment de processos de participació i
el foment d'una estructura territorial de participació.
La primera línia fa referència a la introducció dels
objectius de la nostra regidoria als objectius de la resta
de l'Ajuntament de Banyoles. Això vol dir que pretenem
que qualsevol projecte que s'engegui des de l'Ajuntament
contingui elements de participació ciutadana. En aquesta
línia, hem iniciat processos conjunts amb les regidories
de festes, de joventut, de medi ambient i d'urbanisme.
La segona línia és la de fomentar una estructura
territorial de participació. Ara per ara, estem en
un moment inicial de creació de Consells de Barri. És
un procés lent, ja que es tracta de fer consells molt
sòlids, la creació i consolidació dels
quals és necessaria tot fomentant el consens dels
objectius a assolir i la auto-organització del grup,
així com afavorint els moments d'obertura dels consells
a la resta de veïns i veïnes dels barris.
A un altre nivell també estem organitzant anualment
una jornada de Participació Ciutadana, molt enfocada
als petits municipis que, a banda de facilitar la relació,
col·laboració i intercanvi d'experiències
amb altres ens locals (polítics, tècnics, entitats)
que aposten per la participació ciutadana, també ens
dóna un plus de coherència i sensibilització envers
la nostra ciutadania.
5. Podria explicar-nos un procés que, per a vostè,
tingui una rellevància especial? Per què?
Un dels processos que, per a mi, té una rellevància
especial és el que vam desenvolupar per a la redacció de
la Llei de Barris, amb un dels consells de barri de La Farga.
Des del primer moment, el consell de barri de la Farga va
ser una part activa de l'equip de professionals encarregat
de redactar el projecte, i una bona part de la diagnosi de
la situació del barri va sorgir a través del
treball en equip de veïns, entitats, comerços
i tècnics municipals. Va ser un treball molt intens
que va dur al consell de barri a reunir-se unes 6 vegades
amb menys de 2 mesos, però gràcies a aquest
esforç les propostes de millora i adequació proposades
pel consell van ésser incloses al projecte i aquest
va obtenir la màxima puntuació en l'apartat
de diagnosi entre tots els projectes presentats. Aquest fet
també ha provocat un augment de la cohesió i
la confiança en aquest òrgan de participació per
part dels diversos agents que viuen al barri.
6. Quin és el percentatge de participació de
la població en aquests processos?
El percentatge de participació en els processos que
tenim millor quantificada fa referència als consells
de barri, que acostuma a variar entre un 0'3 i un 0,5% de
la població total de la ciutat. Tot i això,
crec que per disposar d'una visió més real
de la participació en aquests processos, cal parlar
de participants reals a cada consell, que es mou entre els
50/60 persones per consell.
7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les han intentat
resoldre?
Des de l'Ajuntament de Banyoles, entenem el foment de la
participació com un procés educatiu i, per
tant, sabem que en aquests primers moments ens trobarem amb
dificultats que només podrem resoldre amb constància
i temps. Tant a nivell intern de l'organització municipal
com a nivell de ciutadania. Principalment ens trobem amb
dificultats per comunicar els valors de la participació i
els seus beneficis; en aquest sentit, intentem resoldre-ho
a través d'exemples pràctics, d'aprendre des
de la pròpia experiència.
8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre
els processos realitzats?
Estudis pròpiament d'avaluació no n'hem fet,
en tot cas tenim per costum realitzar avaluacions a nivell
intern dels processos per tal de detectar dificultats i millorar
la planificació dels processos.
A més a més, sempre portem a terme tallers
de participació, on els i les assistents al final
de la sessió i durant el desenvolupament de la mateixa
valoren l'espai, l'horari, l'organització, els dinamitzadors
i les dinamitzadores ...
9. Quina és la seva valoració dels processos
de participació posats en marxa? S'han complert les
expectatives?
La valoració és molt positiva fins al moment.
Cal dir que sempre intentem aclarir tots els límits
i les possibilitats de la participació des de bon
començament i tenim molta cura de no defraudar les
expectatives inicials, per tal de consolidar cada procés
que portem a cap.
Penso que la satisfacció en els processos que estem
tirant endavant és per les dues bandes, tant per part
nostre (els que hem engegat els processos des de l'administració)
com per part dels participants.
No podem pretendre que la ciutadania participi i s'involucri
en la presa de decisions en temes de ciutat, si no som coherents
d'allò que demanem. Les regles del joc sempre han
de ser clares i les opcions de participació realistes
. Els que obrim la porta a la participació hem de
ser coherents i complir els compromisos. Crec que la millor
pedagogia per fomentar la cultura participativa és
justament aquesta, i de cadascun dels processos participatius
tots plegats n'aprenem moltes coses.
10. De quins recursos humans/personal tècnic
especialitzat disposen?
Ara mateix, l'Àrea de Participació i Comunicació disposa
d' un un tècnic de comunicació, una tècnica
de participació, un tècnic que porta tots els
temes de relació amb les entitats i un tècnic
encarregat del Pla Director.
11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?
Tot i que reconeixem l'important paper de les noves tecnologies,
no hem basat cap dels processos de participació en
aquestes. De fet, els atorguem un paper complementari als
processos, per dir-ho d'alguna forma, presencials.
En aquests moments, estem a punt de presentar el nou portal web de
la ciutat. S'hi contemplen diferents elements de participació ciutadana,
però sempre amb un paper complementari als processos
participatius que fomenten la creació d'espais de
reflexió i debat.
12. Han presentat cap proposta
a la convocatòria emesa per la Direcció General
de Participació Ciutadana per donar subvencions
en la realització de projectes d'afavoriment de
la participació ciutadana dels ens locals ? Quina
valoració en fan?
Sí, l'any 2005 vam rebre ajuda de la Direcció General
de Participació Ciutadana per desenvolupar el Pla
Director de Participació Ciutadana i una subvenció per
dissenyar i engegar un Servei d'Assessoraments i Formació per
Entitats. Mentre hem finalitzat el primer projecte de la
primera fase, el servei d'assessorament ja s'ha iniciat.
S'ofereix formació i assessorament a diferents nivells:
jurídic, econòmic, dinamització de l'organització...
Per part nostra valorem molt positivament la iniciativa
de la Direcció General, ja que ofereix la possibilitat
als petits municipis de fer polítiques locals de foment
de la participació. Sense aquests ajuts, molts municipis
no haurien pogut iniciar processos com els que s'estan iniciant
actualment.
| 