ENTREVISTA A RAMON NICOLAU
REGIDOR DE PARTICIPACIÓ, COOPERACIÓ i SOLADARITAT DE BARCELONA
1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana
i com s'encaixa orgànicament?
La Regidoria de Participació Ciutadana es va crear
l'any 1996. En l'actual mandat, els temes relatius a aquesta
Regidoria, que ho és també de Solidaritat i
Cooperació, s'aborden en l'àmbit de la Comissió de
Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial.
A nivell executiu, la Direcció de Participació Ciutadana
està adscrita al Sector de Serveis Generals, que és
un dels 5 sectors en què s'estructura l'Ajuntament
de Barcelona.
2. De quin pressupost disposa el Departament
de Participació Ciutadana d'aquesta
Regidoria? (Indiqueu aquesta partida sobre
el pressupost general del municipi).
L'any 2006, el Departament de Participació Ciutadana
va comptar amb un pressupost de 924.623€ de capítol
II (béns i serveis) i 627.768€ de capítol
IV (300.000 corresponents a la convocatòria ordinària
de subvencions). A més, cal considerar les despeses
de personal (capítol I ) i de manteniment i millora
dels edificis i instal·lacions (cal tenir present
la rehabilitació de Torre Jussana, ja que aquesta és
força important als exercicis del 2006 i 2007). El
pressupost 2007 de l'Ajuntament és d'uns 1.900 milions
d'euros. Per tant, el pressupost de Participació Ciutadana
suposa el 0'25% del pressupost municipal.
3. Quan van iniciar-se
els processos de participació ciutadana
al seu Ajuntament i per què?
L'any 1986, es van aprovar dins les Normes Reguladores
de l'organització dels districtes, un primer reglament
de participació ciutadana, que representava l'assoliment
dels objectius dels primers Ajuntaments sorgits de les eleccions
del 1979. Es plantejava realitzar un procés de descentralització rigorós
i eficaç destinat a canviar radicalment l'organització politicoadministrativa
i les formes de gestió pública de la ciutat.
L'any 2002, aquelles Normes se substitueixen per unes de
noves que recullen les novetats i els canvis succeïts
durant aquell període, alhora que incorporen les novetats
que les tecnologies de la informació i de la comunicació han
introduït en la participació, així com
els aspectes relatius a la participació ciutadana,
recollits a la Carta Municipal de Barcelona, entre d'altres.
El primer òrgan participatiu es va donar en l'àmbit
dels serveis a les persones, amb l'Institut Municipal de
Persones amb Disminució (1981) i el Consell Municipal
de Benestar Social (1988). Posteriorment, van sorgir altres
consells de participació d'àmbit sectorial
com el de Gent Gran (1991); Dones (1994) Immigració (1997),
Poble Gitano (1998); El Consell Municipal d'Associacions
de Barcelona i el més recent, el Consell Municipal
de Gais, Lesbianes i Dones i Homes Transsexuals (2004). Cal
indicar que la majoria de consells d'àmbit de ciutat,
tenen els seus referents en els districtes, fet que comporta
que a la ciutat de Barcelona, actualment, tenim més
de 240 òrgans de participació constituïts.
Existeixen també altres consells d'àmbit temàtic:
Consell Escolar Municipal; Medi Ambient i Sostenibilitat
; Formació Professional i Ocupacional; Cooperació Internacional
i Desenvolupament; Pacte per la Mobilitat; Consell de Cent
de Joves; Consell Municipal d'Associacions de Barcelona;
Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels
Animals; Consell Ciutat i Comerç; Consell Econòmic
i Social de Barcelona; Consell Municipal de Consum; i el
Fòrum Ciutat i Comerç.
El màxim òrgan consultiu i de participació de
la ciutat és el Consell de Ciutat, creat el 2004,
el qual està constituït per 100 membres escollits
per l'Ajuntament, els Districtes, les pròpies entitats
i ciutadans/ es a títol individual, escollits a partir
del Registre ciutadà.
Així mateix, també cal esmentar altres procediments
de participació, com les audiències públiques
de ciutat i de districtes, que es convoquen amb diferents
periodicitats i en funció de temàtiques d'interès
per a la ciutadania. Així, per exemple, a nivell de
ciutat es convoca anualment l'Audiència pública
de pressupostos i ordenances fiscals i a nivell de districtes,
les audiències públiques sobre l'estat del
districte. Igualment, els Consells Plenaris de Districte
gaudeixen d'un torn de preguntes per als ciutadans i ciutadanes
que hi són presents.
4. Quin tipus de processos de participació s'estan
duent a terme?
Actualment, s'està duent a terme l'elaboració del
Mapa de la Participació Ciutadana a Barcelona, que
ha de permetre disposar d'una radiografia molt exacta sobre
els òrgans, mecanismes i processos de participació existents
a la cuitat .
D'altra banda, són innumerables els processos que
estem portant a terme vinculats a iniciatives sectorials
o territorials. En aquest darrer cas molt vinculats a processos
urbanístics.
5. Podria explicar-nos un procés
que, per a vostè, tingui una rellevància
especial? Per què?
Tots els processos tenen importància i són
rellevants en el sentit que incideixen en major o menor mesura
en els ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Els processos
de participació han de servir per fer més real
i efectiva la implicació de la ciutadania en els afers
col·lectius, per fer més plausible el seu compromís
amb la seva ciutat. En aquest sentit, potser podríem
ressaltar que el Programa d'Actuació Municipal i els
programes d'actuació dels districtes d'aquest mandat,
han incorporat per primera vegada en la historia democràtica
de Barcelona, tot un procés participatiu en la seva
elaboració. Aquest procés participatiu ha continuat
després en el seguiment del grau d'execució del
PAM i del PAD a través de les audiències públiques.
6. Quin és el percentatge de participació de
la població en aquests processos?
És difícil facilitar una dada que sigui homogènia
a tots els processos. D'altra banda, mesurar l'èxit
de la participació a través d'un indicador
de percentatge de població és un error, ja
que no necessàriament la poca participació de
la ciutadania suposa que el procés sigui menys important.
Les dades les hauríem de donar per experiències,
difícilment les podem donar de forma global.
Els percentatges poden ser força diversos: des de
processos de consulta urbanística de carrer, o de
consulta sectorial d'equipaments, en els quals podem tenir
percentatges superiors al 10 % de la població afectada;
fins a processos més amplis o de llarga durada, en
els quals el percentatge és inferior al 0'01%.
7. Amb quines dificultats s'han trobat
i com les han intentat resoldre?
Bé, ningú ha dit que la participació sigui
cosa fàcil. Hi ha entrebancs i, de vegades, alguns
són molt complicats de resoldre. En podríem
citar diversos, però potser el més important és
quan s'han de definir les “regles del joc”. Hi ha molta confusió sobre
el terme participació i la seva metodologia. Sovint
es confon participar amb decidir .
Moltes vegades, el procés de participació permet
que tots els agents participants hagin decidit el resultat
de la iniciativa, però, en moltes ocasions, el consens
no és possible i la decisió s'ha de prendre.
Quan no hi ha consens i la decisió la pren l'administració,
no es pot dir que no hi ha participació. El que no
hi ha és consens, i aquesta és una de les principals
dificultats amb què ens trobem. De totes maneres, és
un procés en el que no val defallir, i que s'ha de
construir partint del diàleg, el respecte mutu, i
la construcció conjunta de les “regles del joc”.
La participació és una escola en la qual tots
anem aprenent, i on el consens també es genera amb
la confiança del temps d'aprenentatge compartit. Un
bon exemple és l'Institut Municipal de Persones amb
Discapacitat , on el 50 % del Consell Directiu està format
per representants de les persones amb discapacitat . Aquest,
sistemàticament, ha aprovat els seus programes d'actuació,
pressupostos i memòries, per àmplies majories
o per unanimitat.
8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre
els processos realitzats?
Sí, òbviament. A principis d'any, presentarem
al Consell Municipal d'Associacions el Mapa de la Participació i
els indicadors per a la seva avaluació. Com pot imaginar,
el resultat és divers però la valoració global
sobre la iniciativa avaluada és positiva.
9. Quina és la seva valoració dels
processos de participació posats en
marxa? S'han complert les expectatives?
En termes generals, hem complert les expectatives, no
només
dels processos de participació, sinó també de
les iniciatives participatives de la ciutat on també trobem òrgans
i mecanismes, congressos, estudis, serveis, etc. La participació en
una ciutat no depèn només dels processos, és
una suma de factors que tenen un fil conductor en la política
municipal. Aquest és el compromís de l'administració amb
els seus ciutadans a través del Programa d'Acció Municipal.
En aquest marc, la participació ciutadana ha assolit
el 80% del nivell de compliment. Poden consultar les
dades a: www.bcn.cat
/ participacio /
Pel proper mandat 2007-2011, tenim pendent una reflexió sobre
el mapa de participació de Barcelona, amb l'objectiu
d'optimitzar el seu funcionament, i de focalitzar la participació en
aquells aspectes, en els quals sigui més necessària.
10. De quins recursos humans i/o personal
tècnic especialitzat disposen?
L'Ajuntament de Barcelona compta amb personal tècnic
dedicat a temes de participació, tant en l'àmbit
de ciutat, com en l'àmbit de districtes. És
important remarcar, que cal dotació humana i pressupostària
per fer realitat la participació. En aquest sentit,
l'Ajuntament de Barcelona ha apostat decididament per la
participació com a eix transversal i línia
estratègica en les seves actuacions i, per tant, ha
fet un esforç important per formar el personal dedicat
a aquests temes, a través de sessions de treball
conjuntes i eines que facilitin l'exercici diari de la
seva tasca.
En el cas de la Direcció de Participació,
a nivell central és de 16 persones, i a cadascun dels
10 Districtes, hi ha una persona especialment dedicada als
temes de participació.
11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?
La incorporació de les noves tecnologies ha facilitat
enormement la relació entre l'administració municipal
i la ciutadania, i ha permès una relació més
directa, més ràpida i més àgil.
Les noves tecnologies han estat i són un complement
als models de participació presencials més
clàssics. Pensem que la democràcia digital
ja és un aspecte de primera magnitud en l'entorn actual
de la participació ciutadana. En col·laboració amb
algunes entitats i fundacions, estem elaborant estudis
i reflexions en aquest camp.
12. Han presentat cap proposta a la convocatòria
emesa per la Direcció General de Participació Ciutadana
per donar subvencions en la realització de
projectes d'afavoriment de la participació ciutadana
dels ens locals ? Quina valoració en
fan?
Sí, ho hem fet a través dels districtes,
en aquells que ja reben ajuts per la Llei de Barris. Òbviament, és
una bona iniciativa i necessària per ajudar
i completar els processos de participació,
especialment en els més municipis petits i
amb manca de recursos.
| 