| ENTREVISTA A SALVADOR MATAS
REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CAMBRILS
1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, com s'encaixa?
L'àrea de participació ciutadana i cooperació forma part de la Regidoria de Medi Ambient, Joventut i Participació Ciutadana que es va crear a l’inici d’aquesta legislatura, el juny del 2003.
2. Amb quin pressupost compta aquesta Regidoria?
L'àrea de participació ciutadana va disposar l'any 2005 d’un pressupost de 79.000€ (sense comptar capítol 1 de despeses de personal).
A aquest pressupost se li poden afegir els 16.500€ de subvenció que es van rebre de la Direcció General de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya
Aquest any 2006 el pressupost és de 139.000€. Aquest increment de 60.000€ es per la incorporació d'un nou àmbit d’actuació que és la gestió del nou equipament municipal Centre Cívic les Basses.
3. Quan va iniciar el seu Ajuntament processos de participació ciutadana i per què?
Tot i que la participació no sorgeix de zero i que hi ha antecedents que ja incorporaven un sentit participatiu a alguna de les actuacions que s'han anat fent a Cambrils, podem dir que la planificació dels processos participatius com a tal i la seva incardinació dins de marcs reguladors es dóna a partir del reglament de participació ciutadana aprovat l'any 2003.
Era una aposta política del nou equip de govern tripartit, que en un inici va contemplar la participació ciutadana com un mitjà per a canalitzar les demandes socials en un municipi que està creixent a ritmes accelerats. I com una exigència per afrontar els nous reptes que avui en dia suposa desenvolupar polítiques per millorar la convivència, la cohesió social, la integració de població nouvinguda i les polítiques de proximitat. Feia molts anys que els partits aleshores a l'oposició reclamaven processos participatius: un cop al govern calia passar de les paraules als fets.
El primer procés participatiu que vàrem fer va ser l'elaboració de l'agenda 21, que va suposar una primera experimentació en obrir processos planificats de participació ciutadana.
4. Quins tipus de processos de participació s'estan duent a terme?
 L'any 2005 ens vàrem presentar a la convocatòria d'ajuts pel foment de la participació ciutadana als ens locals que atorga la Generalitat de Catalunya i ens van aprovar i concedir finançament per a tres projectes.
Un és la realització del pla municipal de participació ciutadana, que serà l'instrument de planificació de totes les actuacions i mètodes de treball que s'aniran impulsant en els propers anys.
Un altre projecte cofinançat per la Generalitat ha estat la Diagnosi participativa i l'elaboració d'un pla de treball per a dinamitzar el teixit associatiu de Cambrils. Ens feia falta a Cambrils disposar d'una fotografia de l'estat actual, de les opinions i expectatives de les associacions, i en base a aquesta diagnosi elaborar un pla de treball que prioritzés les actuacions a emprendre. El dia 26 de gener de 2006 es van presentar en una sessió de retorn els resultats del pla de treball, un total de 35 línies d’actuació, algunes de les quals ja les estem programant per a executar-les des d'ara mateix. I això ho podem fer, perquè hi ha el compromís polític i social i administratiu, recursos econòmics i recolzament tècnic 
Per altra banda, seguim impulsant i consolidant el funcionament i l'organització dels consells consultius de la pesca, l'agricultura, la gent gran, el medi ambient, la cooperació i la solidaritat... Acabem de crear la imatge de marca d’aquests òrgans de participació que facilitarà la seva identificació i reconeixement per part dels diferents col·lectius i la ciutadania, permetent visualitzar i interioritzar aquests espais formals de trobada on s'articulen les relacions i es debaten els diferents punts de vista tot buscant el màxim grau de consens.
Estem constituint els consells de barri, on la figura del regidor de barri aproxima la política municipal als diferents barris i permet una relació més pròxima per a treballar col·lectivament els projectes de vertebració de la ciutat a nivell de barris.
També es va perfilant la concreció d'una política municipal de centres cívics com a espais de proximitat que faciliten la dinamització cívica i ciutadana dels barris: tenim en funcionament el Centre Cívic de Nou Cambrils, el desembre passat vam inaugurar el Centre Cívic de Les Basses i estan apunt d'iniciar-se les obres del Centre Cívic de Vilafortuny.
Seguim fomentant els drets de la ciutadania, consolidant les figures del Defensor de la Ciutadania de Cambrils i l’oficina municipal d'informació al Consumidor.
I ben aviat engegarem processos participatius per elaborar el Projecte Educatiu de Ciutat i el pla municipal de la Dona.
5. Ens podria explicar un procés que - per a vostè - tingui una rellevància especial? Per què?
Tot procés participatiu si està ben planificat provoca com a mínim una capacitat d'autoreflexió i un afavoriment de les dinàmiques relacionals que ja suposen una millora pel funcionament del govern local.
Dels diferents processos engegats tots tenen alguna rellevància especial, ja sigui per el repte que suposava la gestió del conflicte en processos com el POUM, o la reconstrucció de xarxes socials i enfortiment del capital social en el procés de dinamització del teixit associatiu, o la coordinació i l'impuls que ha fet possible començar a treballar de manera transversal per elaborar el pla municipal de participació ciutadana.
Però, per a mi, el procés que té una rellevància especial, pel seu caràcter engrescador i pel reconeixement extern que ens va suposar guanyar el Premi Baula que va atorgar l'Ajuntament de Lleida l'any 2005, va ser el procés participatiu: "Què t'agradaria trobar al Parc del Pinaret?".
Aquest procés va suposar una implicació, una motivació i l'engrescament de tothom, tant dels responsables polítics com tècnics de les diferents àrees, l'equip de mestres dels centres d'ensenyament, els membres dels consells consultius, els veïns i veïnes, els joves, els nens i nenes... Va ser l'inici d'una nova forma de treballar, on els redactors del projecte, els arquitectes i enginyers van treballar colze a colze amb les altres àrees de l'ajuntament i van escoltar la veu de la ciutadania, van debatre conjuntament les propostes i alternatives i van decidir col·lectivament les noves aportacions. El nostre compromís polític era el de recollir i incorporar al projecte definitiu el màxim de propostes. I així va ser: es van incorporar finalment el 90% de les propostes plantejades, excloent només aquelles que eren incompatibles amb el que ha de ser un parc urbà públic. Volíem fer el millor parc, el que respongués a les demandes d'aquells que en seran els futurs usuaris, per tal que se'l fessin seu i el sentissin com a propi.
6. Quin és el percentatge de població que acostuma a participar en aquests processos?
Quan dissenyem aquests processos, depenent del muntatge institucional i de la proposta metodològica que es fa, es busca més extensió de la participació, o més representativitat, o capacitat educativa, o facilitat organitzativa. I en funció dels objectius s'escull un o altre mecanisme de participació ciutadana.
Fins ara, ens hem centrat més en transmetre una relació de confiança i compromís que permetés una predisposició i una coherència en participar en aquests nous processos de participació ciutadana, tant per part de la ciutadania com de la pròpia administració local
Per això hem prioritzat aquells canals i estructures amb ciutadans més predisposats a participar, per tal que servissin també de difusors d'aquests nous estils de fer política.
Hem treballat amb els representants dels consells consultius i les associacions. No tenim dades quantitatives que ens permetin avaluar aquesta informació, però sí que podem dir que en el procés d'elaboració de l'Agenda 21 hi van participar unes 2.600 persones: tallers, enquestes, etc. Els altres processos han estat numèricament més reduïts, però crec que no ens podem limitar a la participació presencial i si pensem en totes aquelles persones que han participat en algun moment del procés, el balanç és bastant satisfactori. Tot i que esperem que el pla de participació ens indiqui protocols de treball i sistemes d'indicadors que ens permetin conèixer aquestes dades per anar comparant-les de manera evolutiva i de comparativa.
7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les han intentat resoldre?
Dificultats moltes, i és que justament la dificultat és el repte. Quan treballes en Participació ciutadana, et fixes objectius a mig termini, i treballes intentant que cada procés serveixi de punt de partida del següent, es per això que tot i que teníem ganes d'impulsar diversos processos, ens hem autolimitat per tal de concentrar-nos en allò que estàvem fent per tal que l'experiència fós exitosa.
Les resolem sobre la base d'anar experimentant, de no desil·lusionar-nos i seguir endavant, amb el propòsit de millorar conjuntament, d'assajar, errar, rectificar i millorar.
El que sí que tenim clar és que la participació ciutadana no es pot improvisar i que cal planificar-la!
8. Han fet estudis d'avaluació sobre els processos realitzats?
Els processos realitzats han estat prèviament planificats, però no hem incorporat un sistema d'avaluació que ens permeti tenir dades fiables i contrastables
Som conscients de la necessitat de disposar d'indicadors d'avaluació que ens permetin retroalimentar el procés i saber a quin nivell estem per continuar avançant i reorientar-nos de manera el més correcta i optimitzadora possible.
Per això l'empresa externa que està recolzant-nos en l'elaboració del pla de participació, l'empresa SPI, està conceptualitzant i dissenyant un innovador sistema d'indicadors de participació ciutadana, que seran provats i experimentats com a prova pilot aquí a Cambrils.
9. Quina valoració fa dels processos de participació posats en marxa? S'han complert les expectatives?
La participació ciutadana sol ser més exitosa quan es realitza sobre temes rellevants per a la ciutadania, quan la gent considera que són importants per la seva vida. També si es dóna la informació suficient perquè tothom es pugui fer una idea clara de què és el que es planteja i s'ofereixen espais de deliberació adequats. Per últim, és fonamental que després de les reunions s'expliqui clarament quines són les propostes que s'han incorporat, perquè tothom pugui veure que el seu esforç ha estat útil i no ha perdut el temps. Hem estat rigorosos en aquest plantejament i hem posat les cartes sobre la taula, perquè es veiés clarament que crèiem en els diferents processos engegats.
10. Amb quins recursos humans han comptat? Tenien personal tècnic especialitzat?
El juny del 2004 es va incorporar una tècnica de participació ciutadana i cooperació. Actualment estem valorant l'opció de disposar de més recursos humans per a tirar endavant el pla de treball per a la dinamització del teixit associatiu, entre d'altres temes.
11. Quin paper han tingut les noves tecnologies?
Han estat un complement de tots els processos participatius que hem iniciat o com a possibilitat d'informació i comunicació de les actuacions municipals. Hem fet un fòrum ambiental, estem intentant engegar CONSENSUS, tenim un butlletí electrònic, una adreça de correu electrònic per a tothom que ens ho demani...
Però ens falta ordenar i impulsar una estratègia consensuada i real que ens permetin avançar en aquest tema.
12. Van presentar alguna proposta a la convocatòria que va obrir la Direcció General de Participació Ciutadana per donar subvencions per a la realització de projectes per afavorir la participació ciutadana dels ens locals? Quina valoració en fan?
Sí, tres propostes que van ser acceptades:
- conveni per a l’elaboració del Pla municipal de participació
- elaboració d’una diagnosi participativa i un pla de treball per a la dinamització del teixit associatiu de Cambrils
- Pla Educatiu de Ciutat
La valoració és molt positiva tant pel recolzament econòmic que suposa, com el recolzament d’acompanyament, és a dir, de saber que l’estratègia política, tècnica i metodològica que impulses està avalada. Ja sabem que cada municipi ha de buscar el seu model, però sentir-te que formes part d’una xarxa més amplia que genera coneixement, informació i orientació sobre aquests temes novedosos ens dóna garantia i ens encoratja a seguir endavant, que anem per bon camí.
Per a més informació, www.cambrils.org/nivell1.php?id_area=73
| 