| ENTREVISTA A FRANCESC MARTÍN
REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CANET DE MAR
1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana
i com s'encaixa orgànicament?
La Regidoria de Participació Ciutadana es va crear
el juny de 2005, tot just fa un any.
2. De quin pressupost disposa aquesta Regidoria? (Indiqueu
aquesta partida sobre el pressupost general del municipi)
La Regidoria de Participació Ciutadana disposa d'una
partida pressupostària de 8.500€.
3. Quan van iniciar-se els processos de participació ciutadana
al seu Ajuntament i per què?
Els processos de participació van iniciar-se ja fa
temps, amb la constitució d'un consell municipal de
cultura. El Consell de Cultura, creat fa cinc anys per l'Àrea
de Cultura, no només ha resultat un rellevant dinamitzador
de la vida cultural canetenca , sinó que també ha
esdevingut un espai de deliberació de les polítiques
municipals i de treball conjunt molt constructiu. Cal destacar
les seves cinc comissions de treball que, més enllà d'abordar
l'habitual organització de les festes, també són
responsables de la creació de la Guia d'Entitats ,
l'organització anual de la Mostra d'Entitats —un
esdeveniment que a l'abril treu als carrers del poble milers
de persones— i han resultat fonamentals per impulsar la rehabilitació de
l'antic teatre municipal Odèon , juntament
amb la Plataforma del mateix nom.
Per altra banda, cal destacar El Centre Cívic Vil·la
Flora, un equipament municipal que si no existís hauríem
d'inventar-lo. Al voltant de les seves programacions aplega
a la majoria d'entitats del municipi i suposa un recurs,
perquè moltes d'aquestes entitats puguin desenvolupar
les seves activitats. Un procés participatiu destacat
van ser els debats del Porta a Porta ,
la instauració del sistema de recollida de residus
anomenat Porta a Porta a l'any 2004 va estar precedida
de la celebració d'unes jornades de debats ciutadans
molt participatives.
4. Quin tipus de processos de participació s'estan
duent a terme?
La urbanització d'alguns espais públics ha
comptat amb comissions ciutadanes a través de les
quals s'informava el veïnat i es deliberava sobre les
intervencions. Després hem continuat constituint el
consell municipal de medi ambient i estem treballant el consell
municipal escolar i el de benestar social i salut.
S'han incrementat: Comissions sectorials per la discussió del
soterrament de les rieres; la urbanització dels carrers;
comissions sectorials sobre els residus urbans i l'aprofitament
de l'aigua; la recuperació dels aqüífers
; comissions sobre cultura, educació, immigració i
convivència.
5. Podria explicar-nos un procés
que, per a vostè, tingui una rellevància
especial? Per què?
La redacció i la discussió participada al
llarg de molts mesos amb totes les entitats, partits polítics,
amb representació i sense representació, del
Reglament de participació ciutadana. Som conscients
que un taller de participació no fa un Pla, però tenint
en compte el moment en què ens trobem i la disponibilitat
de recursos amb què comptàvem, vam considerar
adient celebrar-lo per tal de conèixer l'anàlisi
dels diversos agents respecte dels canals d'informació,
consulta, participació i suport a l'associacionisme,
així com per construir conjuntament propostes que
orientessin les actuals i les futures polítiques de
participació.
Estem molt satisfets amb els resultats obtinguts tant d'assistència — equilibrada
quant a perfils, diversitat i gènere, no així d'edats... — com
dels nivells dels debats generats i de les aportacions rebudes. És
la primera vegada que un esdeveniment així se celebrava
al nostre municipi i el repte ara és saber gestionar-ho.
Les novetats principals són la creació d'una
oficina d'atenció al ciutadà, l'ordenació dels
drets de petició i proposta. La creació de
mecanismes que possibilitin la consulta popular. La creació de
la figura del defensor del poble. La regulació de
la intervenció en els plens municipals dels ciutadans
i les ciutadanes. L'organització del tràmit
d'audiència i l'impuls de la iniciativa ciutadana.
6. Quin és percentatge de
participació de la població en aquests processos?
Entre el 5 i 8% de la població han participat a les
diferents assemblees del Reglament de participació ciutadana.
Dit això, a la població li costa participar.
Estem fent un gran esforç, perquè la majoria
pugui gaudir-ne activament.
7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les
han intentat resoldre?
Ens trobem amb dificultats però també, gradualment,
anem incrementant el sentiment participatiu. Quan vam crear
la regidoria de Participació Ciutadana, constatàvem
la necessitat de treballar coordinadament i conjuntament
amb la resta de departaments, no només per fer
participació , sinó sobretot per prestar
uns serveis de qualitat i propers que realment donin resposta
a les necessitats ciutadanes.
L'experiència d'aquest temps ha posat de manifest
que es tracta d'una tasca sensible i complicada, de canvi
cultural, que va més enllà del discurs i afecta
a l'organització, les competències, les dinàmiques,
els ritmes i les formes quotidianes de treballar. Més
enllà de les resistències trobades, en molts
casos hem fallat a l'hora de fer entendre la necessitat del
canvi sense resultar intrusisme o quan, des d'una lògica
exclusivament departamental, no hem respectat els ritmes
que necessita aquest procés a l'estructura municipal.
Una altra dificultat és la incorporació de les persones
a títol individual als espais i les experiències de participació dels
nostres pobles i ciutats. Les resistències a aquest respecte
poden resultar anàlogues a les que es troben a les iniciatives participatives
per part dels que consideren que aquestes posen en perill el sistema representatiu
de la democràcia.
Considero que si el terreny i les regles del joc es defineixen
clarament, cadascú juga net des del seu paper, coneixements
i responsabilitats, i es desenvolupa un treball d'informació,
debat col·lectiu i acords concrets, entorn a qüestions
col·lectives; tots hi sortim guanyant. En relació a
la ciutadania no associada hem iniciat tres vies paral·leles:
Difusió– Sensibilització, Inclusió i
Educació.
8. Han realizat estudis d'avaluació sobre
els processos realitzats?
N'hem fet a la mostra d'entitats. Els resultats encara s'han
de confirmar.
9. Quina és la seva valoració dels
processos de participació posats en marxa? S'han
complert les expectatives?
La valoració és positiva, malgrat les dificultats.
10. De quins recursos humans i/o
personal tècnic especialitzat disposen?
Posar en marxa el Reglament de participació amb el
suport de tot l'equip de govern i la dedicació exclusiva
del regidor de participació.
Tot just el mes de juliol de 2006, gràcies a la subvenció concedida
per la Direcció General de Participació Ciutadana
de la Generalitat, es contractarà un tècnic
de Participació Ciutadana.
11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?
S'està utilitzant la pàgina web per
aportar informació general als ciutadans i ciutadanes.
Cal optimitzar els recursos així com recollir suggeriments
que han de servir per millorar la gestió i percebre
l'opinió.
12. Han presentat cap proposta
a la convocatòria emesa per la Direcció General
de Participació Ciutadana, per donar subvencions
en la realització de projectes d'afavoriment de
la participació ciutadana dels ens locals ? Quina
valoració en fan?
Sí. Vam presentar-nos a la convocatòria de
la Diputació, Flor de Maig, obtenint així ajuda
per subvencionar activitats, com ara la mostra d'entitats,
la confecció del Reglament de participació ciutadana,
tallers i els seminaris adreçats a les entitats.
Així mateix, vam sol·licitar ajuts de la Generalitat
per poder contractar un tècnic en participació ciutadana,
que ens permetrà millorar el nostre procés
de participació tant a nivell intern com extern. Per
acabar, v ull insistir en la importància del suport
tècnic i econòmic de les institucions supramunicipals
que fan viables aquest tipus de polítiques als nostres
municipis —i per trobar els primers suports interns—. Sense
la Diputació i la Generalitat, aquesta feina no hauria
estat possible. Per a més informació,
www.canetdemar.org
| 