ENTREVISTA A MARC PARÉS
REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL FIGARÓ-MONTMANY

1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i com s'encaixa orgànicament?

La Regidoria es va crear al juny del 2003, quan vam entrar al govern del municipi com a nova candidatura independent, la Candidatura Activa del Figaró (CAF), amb un programa electoral basat en tres grans línies estratègiques: la implicació de la ciutadania en la presa de decisions públiques, la sostenibilitat i la cohesió social. Anteriorment, al municipi mai s'havia parlat de participació ciutadana des de l'administració, i la creació de la regidoria va suposar una gran novetat per al poble.

La regidoria s'emmarca dins l'Àrea de Medi Ambient i Participació. Aquesta àrea funciona de forma agregada, perquè entenem que tant la sostenibilitat com la participació són dues línies estratègiques transversals que han d'afectar a tota l'acció política del consistori. Així, la tasca d'aquesta àrea no només consisteix en desenvolupar les seves pròpies accions, sinó en aconseguir incidir en la resta d'àrees. D'altra banda, el fet que un dels principals processos participatius engegats sigui l'Agenda 21, permet que encara tingui més sentit que els àmbits de medi ambient i participació funcionin dins una mateixa àrea.

2. De quin pressupost disposa aquesta Regidoria?

L'Àrea de Medi Ambient i Participació disposa d'un pressupost de 110.800€, sobre un pressupost municipal de 1.500.000€. Les partides destinades específicament a participació ciutadana sumen un total de 23.500€, dels quals enguany 13.500€ s'han destinat al procés de pressupostos participatius, 8.000€ s'han destinat a l'Agenda 21 (a banda del què finança la Diputació amb despesa pròpia) i 2.000€ s'han destinat a la publicació de l'Informatiu Municipal.

3. Quan van iniciar-se els processos de participació ciutadana al seu Ajuntament i per què?

Els processos de participació es van iniciar l'any 2003, després del canvi de govern a l'Ajuntament. Es van iniciar, perquè formaven part del programa electoral de la principal candidatura del govern i pel convenciment ideològic d'aquest grup polític d'impulsar noves formes de govern participatives en el món local. La candidatura independent que actualment governa el municipi va néixer 6 mesos abans de les eleccions, amb la voluntat d'activar el municipi i instaurar una nova manera de fer política basada en la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Molts dels integrants de la candidatura érem ciutadans i ciutadanes actius o membres del teixit associatiu que desitjàvem una nova manera de fer política al municipi, en la qual es tingués en compte a la ciutadania a l'hora de governar. Per tant, els processos participatius al municipi s'inicien pel convenciment ideològic de l'actual equip de govern, pel seu compromís electoral amb processos concrets com els pressupostos participatius, però també per una voluntat ciutadana per decidir col·lectivament el futur del municipi. Així, per exemple, el procés de l'Agenda 21 no és d'iniciativa municipal sinó que és d'una iniciativa ciutadana que es canalitza a través de la Taula d'Entitats del municipi.

4. Quin tipus de processos de participació s'estan duent a terme?

Actualment, s'està duent a terme un gran procés estratègic per al municipi que és l'Agenda 21, amb la voluntat de redactar un Pla d'Acció vers la sostenibilitat , que comprometi l'acció política municipal en els propers anys.

Paral·lelament, s'està duent a terme un procés de participació en la despesa anual de l'Ajuntament: el pressupost participatiu. Aquest parteix d'una lògica estratègica del municipi, primant aquelles propostes ciutadanes que estiguin d'acord amb els tres objectius de futur del municipi, decidits col·lectivament en un taller que vam anomenar “Imaginem el futur del Figaró ”. Un cop disposen del Pla d'Acció de l'Agenda 21, hi ha la voluntat de vincular els dos processos, essent les propostes recollides en aquest Pla d'Acció les que estiguin primades , doncs entenem que seran aquestes les que respondran a la visió estratègica col·lectiva del municipi.

D'altra banda, s'han dut a terme altres processos participatius per a temes més puntuals com ara la definició dels usos d'un nou equipament sociocultural, la resolució d'un conflicte històric al poble sobre el nom del municipi, o la gestió col·lectiva de diferents temàtiques amb els agents implicats, com ha estat el cas de la gestió de l'aigua.

El gran repte de la participació al nostre municipi és assolir que tots aquests processos a diferents nivells siguin coherents entre si, impliquin a tots els col·lectius del municipi sense arribar a saturar a la ciutadania.

5. Podria explicar-nos un procés que, per a vostè, tingui una rellevància especial? Per què?

Per a mi té una rellevància especial el procés dels pressupostos participatius, doncs és una iniciativa de la Regidoria de Medi Ambient i Participació que ha aconseguit uns nivells molt elevats d'implicació de la ciutadania i que metodològicament s'ha desenvolupat a partir de la construcció d'un mètode propi i força innovador.

El procés es va iniciar a finals del 2003, i durant tot l'any 2004 es va estar treballant en la construcció participativa del mètode i en la redacció d'una diagnosi participativa del municipi, per identificar les principals necessitats del municipi. El primer any que s'ha desenvolupat el procés ha estat aquest any 2005, amb la intenció d'incorporar els resultats al pressupost municipal de l'any 2006.

Enguany, el procés ha constat de les següents fases:

•  Presentació del mètode i taller “Imaginem el futur del Figaró 2015”. L'objectiu del taller era identificar tres grans línies estratègiques per al municipi (una social, una econòmica i una ambiental). Aquestes línies estratègiques havien de donar coherència a les propostes que la ciutadania presenti cada any en el marc del pressupost participatiu. És a dir, es pretén que les propostes estiguin encaminades a assolir aquests grans objectius de futur.

•  Fem propostes. En aquesta fase, cada ciutadà/na del municipi i cada entitat podien presentar dues propostes d'actuació per a l'any 2006. Les propostes es recollien als comerços, a l'Ajuntament o a través de la web . També es van elaborar propostes a través de l'escola del municipi, treballant conjuntament amb les famílies en el que vam anomenar el “Quadern per al debat en família”. Les propostes havien de ser legals, de competència municipal, tècnicament viables, no podien superar els 24.000€, no podien ser insostenibles i no podien fomentar l'exclusió social. Es van recollir 150 propostes.

•  Filtrat i valoració econòmica. En aquesta fase, la Comissió Permanent de Participació Ciutadana, un òrgan plural que coordina tots els processos de participació, va filtrar les propostes amb els criteris abans esmentats i va agrupar aquelles que eren similars. També en va aprovar la valoració econòmica. Finalment, va quedar una butlleta per votar amb 63 propostes.

•  Votació i criteris de valor afegit. En aquesta fase, cada ciutadà/na podia votar fins a 6 de les 63 propostes realitzades. La Comissió Permanent de Participació va fer el recompte (dels 201 votants) i va aplicar els criteris de puntuació de les propostes. Són els següents: la votació (75%), l'adequació a les línies estratègiques (15%), el fet de cobrir una necessitat bàsica (5%), el nombre de persones beneficiades (5%). D'aquesta manera les 63 propostes van ser puntuades entre 0 i 100 punts.

•  Resultats i tancament. En aquesta fase, es van presentar i aprovar per Ple els resultats del procés que va incloure les 10 primeres propostes, propostes que sumaven 100.000€, la quantitat que l'Ajuntament havia posat a participació. En aquesta fase, es va fer una avaluació ciutadana del procés amb l'objectiu de millorar el mètode de cara a l'any vinent.

6. Quin és el percentatge de participació de la població en aquests processos?

La participació en el pressupost participatiu, un procés llarg i complex, ha estat de 275 persones, gairebé una tercera part de la població del municipi, la qual està formada per 1.000 habitants. Si parlem de moments concrets de participació, en diferents processos podem diferenciar entre els Consells de Poble (assemblees obertes a tota la ciutadania) amb una participació mitjana d'unes 80 persones, i les consultes ciutadanes que han tingut participacions més elevades: 201 persones en el cas de la votació de les propostes del pressupost participatiu, i 375 persones en el cas de la consulta ciutadana sobre el nom del poble.

7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les han intentat resoldre?

Identifico tres grans dificultats en els processos participatius del municipi:

• La manca de recursos humans i tècnics per al desenvolupament dels processos.
  
• Les dificultats per aconseguir que participin tots els col·lectius de la comunitat figaronenca : joves, grans, els de tota la vida, els nouvinguts/des, els i les immigrants, els de les diferents entitats... Amb determinats col·lectius tenim problemes per aconseguir la seva participació i intentem pensar estratègies específiques per implicar-los als processos.
  
• La manca d'un recolzament real per part de l'oposició. S'han fet esforços per consensuar el reglament de participació ciutadana i els mètodes de tots els processos i s'ha creat una Comissió Permanent de Participació Ciutadana amb representació de tots els grups polítics, a més de representants de les entitats i de la ciutadania, amb l'objectiu de garantir que tots els grups tinguin veu en la coordinació i l'organització dels processos. Tot i que des de l'oposició s'ha tendit a votar favorablement en els acords de Ple, referents a temes de participació, no hi ha hagut una implicació real dels regidors ni una mobilització de les seves bases per a la participació, a la vegada que s'han manifestat contraris al fet de desenvolupar processos participatius, pel seu cost i perquè, des del seu punt de vista, només són “reunions que no condueixen enlloc”.

8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre els processos realitzats?

No, la manca de recursos d'un municipi petit ens impedeix anar més enllà. No obstant, per al procés de pressupostos participatius de l'any vinent ens estem plantejant la possibilitat de sotmetre a un qüestionari a tots els participants, per tal d' identificar quins col·lectius participen i quins no, i poder pensar estratègies per fer participar aquells col·lectius que habitualment no participen.

9. Quina és la seva valoració dels processos de participació posats en marxa? S'han complert les expectatives?

Tots els processos de participació tenen moments d'èxit i moments de decepció. Ens hem trobat amb Consells de Poble on només érem 25 persones i d'altres on n'érem més de 100. Hem començat a treballar molts processos, fent participar a la ciutadania en la construcció de la metodologia del procés, i això no és massa atractiu... Ha estat quan hem començat a parlar de coses concretes, que hem aconseguit un major nombre de participants. En línies generals, però, estem molt contents dels resultats obtinguts, i en processos com el del pressupost participatiu, hem superat les expectatives de participació i hem construït una eina metodològica innovadora i creiem que molt potent. En el cas de l'Agenda 21, el procés està en marxa i encara li falta rodatge , però valorem molt positivament la creació d'una comissió de seguiment amb unes 30 persones compromeses i que assisteixen regularment a les sessions. El procés de l'Agenda 21, tot i que encara ha d'aconseguir uns millors resultats en termes de participació, és un procés que és un èxit en si mateix , perquè neix de la iniciativa de la ciutadania a través de la Taula d'Entitats i, per tant, és la pròpia ciutadania la que directament està impulsant el procés.

10. De quins recursos humans/personal tècnic especialitzat disposen?

A l'Ajuntament no disposem de personal propi especialitzat, però en gairebé tots els processos hem contractat personal extern per a la coordinació i dinamització d'aquests. En el cas del pressupost participatiu, hem comptat durant dos anys amb la col·laboració del Postgrau de Participació i Desenvolupament Sostenible de la Universitat Autònoma de Barcelona, finançant el procés amb subvencions de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. En el cas de l'Agenda 21, és la Diputació de Barcelona qui ha contractat directament una empresa especialista en temes ambientals però, atenent a l'especificitat del nostre procés, la mateixa Diputació ens ha concedit una altra subvenció per a la contractació de dos tècnics de participació per a aquest procés.

11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?

Tot i que des de l'Ajuntament s'ha volgut obrir canals de participació a través de les noves tecnologies, aquestes han tingut molt poc ús. A través de la web del municipi (www.elfigaro.net) es creen fòrums de debat per a tots els processos engegats, però tenen molt pocs visitants. D'altra banda, s'ofereix la possibilitat de participar en determinats moments a través de la web , per exemple, per fer les propostes en el pressupost participatiu. Aquest tipus de canals han tingut més usuaris, però tampoc han estat els principals canals de participació.

12. Han presentat cap proposta a la convocatòria emesa per la Direcció General de Participació Ciutadana per donar subvencions en la realització de projectes d'afavoriment de la participació ciutadana dels ens locals ? Quina valoració en fan?

Sí, vam sol·licitar finançament per al procés dels pressupostos participatius i se'ns va concedir el 100% del què demanàvem. En fem una valoració molt positiva, doncs sense la col·laboració d'administracions com la Generalitat o la Diputació de Barcelona, tirar endavant aquests processos en municipis petits seria molt més complicat del que ja ho és actualment. La veritat és que la iniciativa de la Generalitat ens ha ajudat molt en relació a anys anteriors en què només podíem sol·licitar ajuts a la Diputació i teníem molts problemes per completar el finançament dels processos amb recursos propis. De totes maneres, als municipis petits que iniciem grans processos de participació ciutadana ens convindria poder disposar de personal tècnic especialitzat de forma permanent.