ENTREVISTA A CRISTINA ALSINA
TINENTA D'ALCALDE DE PARTICIPACIÓ I RELACIONS CIUTADANES DE GIRONA

1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i com s'encaixa orgànicament?

La regidoria de participació és de nova creació des d'aquesta legislatura. Engloba tant la participació ciutadana com les relacions amb les entitats. També inclou els serveis d'informació i atenció ciutadana i al consumidor, així com l'Ajuntament Virtual.

2. De quin pressupost disposa aquesta Regidoria? (Indiqueu aquesta partida sobre el pressupost general del municipi)

A la participació ciutadana es destina pròpiament el 13% de la partida pressupostària de què disposa l'Àrea de Participació i Relacions Ciutadanes. La resta de partida es destina a les altres matèries que són competència de la regidoria, especificades anteriorment.

3. Quan van iniciar-se els processos de participació ciutadana al seu Ajuntament i per què?

Tot i que ja es feia participació ciutadana, amb el Pacte de Govern de 2003 es va arribar al compromís de la seva materialització efectiva, mitjançant la “participació". A finals de novembre 2004, s'inicia el procés participatiu que havia de desembocar en l'elaboració del Reglament regulador de les institucions de la “participació” i de la gestió de conflictes de l'Ajuntament de Girona. L'objectiu era regular alguns mecanismes participatius de la nostra ciutat i afavorir una major implicació de la ciutadania en els assumptes públics.

4. Quin tipus de processos de participació s'estan duent a terme?

Actualment, en el marc del Pla de Barris que tenim aprovat a Girona, hem acabat el procés participatiu per a la definició de la urbanització de la frontissa de Santa Eugènia, antiga reserva de la NII , que ha permès als veïns i veïnes disposar d'un espai lliure susceptible de dissenyar urbanísticament . Pròximament, també vinculats a actuacions del Pla de Barris, s'endegaran nous processos participatius.

Tot just ara, també s'ha acabat de constituir el Senat dels Joves, òrgan participatiu en el qual hi participen tant representants d'entitats juvenils de la ciutat com ara joves a títol individual que volen representar el seu barri. La seva constitució i la redacció del reglament que el regula ha estat fruit d'un procés participatiu.

5. Podria explicar-nos un procés que, per a vostè, tingui una rellevància especial? Per què?

Tots els processos són rellevants, en la mesura que ajuden a realitzar pedagogia participativa, però potser l'Audiència Pública celebrada durant el procés participatiu per a la redacció del nou reglament de participació, d'acord amb la regulació que contemplava aquest, va tenir una importància especial. M'hagués agradat que n'haguéssim celebrat una altra amb el reglament ja aprovat.

6. Quin és el percentatge de participació de la població en aquests processos?

Més que percentatges, el que a mi m'agradaria fer palès és la dificultat d'arribar a diferents col·lectius que, normalment, no participen. Precisament, en el primer procés participatiu del Pla de Barris, on la població immigrant a la zona afectada pel projecte és molt elevada, la seva participació ha estat molt minsa. Aquest és el gran repte que tenim, aconseguir la participació de tots els col·lectius i sectors de població.

7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les han intentat resoldre?

A banda del que acabo d'esmentar, arribar a tota la ciutadania per tal que participin en els diferents processos participatius que s'inicien, en ocasions ens trobem amb la dificultat de poder treballar transversalment en els diversos projectes de ciutat. També trobem diferents formes de concebre la participació ciutadana i, fins i tot, d'enllaçar els projectes de les diferents àrees de l'Ajuntament. Per unificar criteris i homogeneïtzar les polítiques públiques a portar a terme en aquesta matèria, s'està redactant el Pla Director de Participació Ciutadana.

8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre els processos realitzats?

Habitualment fem servir indicadors d'avaluació que ens ajuden a corregir els processos i passem qüestionaris de valoració als i les participants. Internament, també realitzem el seguiment i avaluació de cadascun dels processos iniciats. Aquestes avaluacions són imprescindibles per millorar.

9. Quina és la seva valoració dels processos de participació posats en marxa? S'han complert les expectatives?

Com en tot, tenim experiències que són la cara i la creu de la participació; la cara, quan s'han complert les expectatives, i la creu quan ja hi existia un conflicte previ. A participar s'aprèn participant. I en aquests moments, no entendria una altra manera de fer que no passés per la participació ciutadana.

10. De quins recursos humans/personal tècnic especialitzat disposen?

A banda de la contractació de personal extern per dinamitzar alguns dels processos de caràcter puntual, l'àrea disposa d'una tècnica de participació ciutadana que coordina allò que s'està fent en aquest àmbit.

11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?

Per nosaltres, les noves tecnologies tenen un paper molt important, ja que ajuden a complementar els processos de caràcter presencial que es porten a terme i promouen la participació de col·lectius que no participen en els espais més tradicionals, com poden ser els joves. Les TIC són un instrument del qual en fem ús, habitualment en l'àmbit de la participació ciutadana .

12. Han presentat cap proposta a la convocatòria emesa per la Direcció General de Participació Ciutadana per donar subvencions en la realització de projectes d'afavoriment de la participació ciutadana dels ens locals ? Quina valoració en fan?

Sí, ens hem acollit al programa de subvencions que convoca la Direcció General de Participació Ciutadana. La nostra valoració és molt positiva. Ajuden als ens locals a promoure iniciatives d'aquest tipus als diferents municipis i a fer possible l'ús de la participació ciutadana en la gestió pública municipal. Estan fomentant la cultura participativa en l'àmbit públic, cosa que els hi agraïm molt sincerament.