ENTREVISTA A IGNASI RIERA
REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE LLORET DE MAR

1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i com s'encaixa orgànicament ?

Des dels inicis de l'actual legislatura, i com a expressió de govern democràtic més proper al ciutadà, l'equip de govern ha impulsat la participació dels seus veïns i veïnes en la política municipal per tal d'aconseguir en primer terme, una major identificació amb la ciutat i amb la democràcia, i en segon terme, la corresponsabilització dels ciutadans i ciutadanes en els assumptes públics, per assolir una millor governabilitat de la nostra Vila des del punt de vista d'implicació del teixit social en la presa de decisions del govern local.

Per aquest motiu, s'ha creat la secció de Participació Ciutadana que, ubicada dins els serveis generals i de Governació de l'Ajuntament, té l'objectiu de convertir-se en garant de la resta d'àrees o, com a mínim, de les àrees de serveis personals i d'atenció a la ciutadania.

2. De quin pressupost disposa aquesta Regidoria?

La Regidoria de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Lloret està vinculada a aspectes de comunicació municipal, donat que la informació és un element clau per propiciar la participació i l'apropament de l'organització municipal a la ciutadania. Per aquesta raó, la partida de Participació Ciutadana inclou activitats com ara la edició i difusió del butlletí informatiu municipal, les edicions de l'espai municipal de TV Lloret, treballs i activitats relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació, les webs municipals, a més, òbviament, de la implementació de les eines i els mètodes per al foment de la participació en general. Amb tants fronts, el pressupost ha de ser elevat, al voltant d'uns 160.000€, encara que sempre en falten de recursos.

3. Quan van iniciar-se els processos de participació ciutadana al seu Ajuntament i per què?

Des d'un inici de la legislatura, ja vàrem crear la figura del regidor de barri, per tal que el ciutadà tingui un referent dins el seu barri i una connexió directe amb el govern municipal.

En un segon terme, vam iniciar la posada en marxa de la Oficina d'Informació i Atenció al Ciutadà, per proporcionar a la ciutadania un millor i més eficaç servei en els tràmits municipals.

D'altra banda, vam iniciar, a nivell d'establir un veritable marc de relació amb el món associatiu, els treballs per a l'obtenció d'un Reglament de Participació, com a conjunt normatiu que permeti articular formes d'expressió participada, és a dir, òrgans de deliberació, organització i decisió per als moviments socials i les persones individuals, per tal d'exercir el seu compromís amb el municipi i poder realitzar les propostes de futur per a la millora del conjunt. Malauradament, això no va poder ser per falta de consens amb la resta de partits a l'oposició.

Els processos que generats han estat diversos; però el procés iniciat amb motiu de la revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Lloret, ha permès activar a bona part de la ciutadania, si més no amb la necessitat de donar la seva opinió respecte a com vol el Lloret del futur.

4. Quin tipus de processos de participació s'estan duent a terme?

En l'actualitat, s'està organitzant la recollida de dades i preparant els materials i plataformes que han de permetre obtenir al final el Registre Municipal d'Entitats com a forma de possibilitar una correcta política municipal de foment de l'associacionisme en tots els seus àmbits. D'altra banda, resten oberts tots aquells iniciats que conformen la base operativa per gestionar i prendre decisions sobre qüestions de diferents àmbits.

5. Podria explicar-nos un procés que, per a vostè, tingui una rellevància especial? Per què?

Pensar-ne en tan sols un de concret és difícil; qualsevol dels generats amb les associacions de veïns, o comissions sectorials, com ara el del Pla de Mobilitat per a incorporar al POUM , són rellevants. Segurament, els diferents processos iniciats per la revisió del Pla General, i que tenen a veure amb Medi Ambient, Mobilitat, equipaments de tot tipus, cultura o planificació urbanística, tenen molta importància, no només pels resultats obtinguts, sinó també per la cultura vers la participació que s'ha generat.

No s'ha de perdre de vista que el món local representa un entorn on es poden salvar les contradiccions entre la lògica de la democràcia representativa i procedimental , que suposa una participació política de tipus “convencional”, i la lògica de la “democràcia participativa”, mobilitzadora (i “no convencional”) i interessada per les conseqüències socioeconòmiques dels membres del municipi. En aquesta línia, cal aprofundir les anàlisis dels impactes de determinades propostes, mobilitzacions i reivindicacions ciutadanes, i la importància que implícita de l'existència d'un teixit social per a la bona salut de les institucions municipals

6. Quin és el percentatge de participació de la població en aquests processos?

Crec que un dels elements diferenciadors de l'èxit de participació en els actes és l'interès del ciutadà sobre el tema a tractar. En ocasions, ens hem trobat amb assistències molt nombroses, amb l'obtenció d'un alt nombre de respostes en relació als convocats i, al contrari, en altres ocasions, amb un molt baix nombre de respostes.

D'altra banda, fa poc temps que l'Ajuntament de Lloret treballa en termes participatius entre administradors i administrats. Com a tal, és un procés que, en la seva pràctica i ús, permet la seva consolidació i, per tant, la implicació de cada vegada més ciutadans.

7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les han intentat resoldre?

La dificultat més important és, des de la vessant política, la voluntat de seguir endavant amb el projecte i el grau de consens obtingut. Si els projectes de planificació de la participació parteixen d'un intent d'apropiar-se políticament del que en definitiva pertany a la ciutadania i al teixit social de Lloret, és necessari alentir el procés per aconseguir el consens, que preferiblement limiti les ambicions polítiques des d'un inici per no fomentar la creació de processos i documents que poden generar grans constructes teòrics, però sense cap desenvolupament pràctic. Això, només acaba generant frustració i desconfiança vers la participació.

En segon lloc, i d'alguna manera vinculat en el punt anterior, el foment de la participació i la voluntat de realitzar-ho no serveixen de res, si no es destinen recursos a la seva implementació i desenvolupament. Aquests recursos han d' atendre tant les necessitats d'accions dirigides a l'exterior de la organització municipal, com de l'interior. Això significa fomentar el treball transversal destinant recursos a ordenar internament el treball.

Resoldre-ho tot plegat és el repte i la continuïtat d'aquest projecte com a secció de Participació Ciutadana obliga a replantejar moltes qüestions que caldrà portar endavant amb molta cura.

8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre els processos realitzats?

Parlar de la Regidoria de Participació ciutadana no és parlar d'una Regidoria amb una delimitació de funcions específica , com podrien ser-ho altres àrees del consistori, sinó que porta a terme una activitat transversal que pot i ha d'abastar tots els àmbits de la funció pública. Quan parlem d' avaluació doncs , no parlem d'aquella que avalua les accions del govern en relació a la participació (o un ideal respecte a la participació) i els seus efectes.

Per tant, en referència a l'avaluació, distingeixo entre la de l'organització del procés (metodologia) i la dels resultats (consecució dels objectius).

Precisament, en ser un criteri amb menor visibilitat, donat que la seva consecució no és tan evident, els seus objectius són a mig i llarg termini, sense que això li resti importància.

Més enllà del que s'exposa fins ara, l'avaluació implica també:

• Un procés que comença al principi, definint els objectius en funció d'uns paràmetres, metodologia d'obtenció de la informació i els indicadors.
  
• Implica disposar constantment de canals oberts de recollida d'informació, anàlisi i deliberació en els espais participatius establerts, i que permetran reorientar el procés segons els resultats que es van obtenint.
  
• Resulta fàcil quantificar els elements més objectius de la participació: accions participatives, nombre de reunions, nombre de propostes, assistents als actes, etc. Però endemés, probablement estem parlant en molts casos d'indicadors de percepcions i discursos dels agents implicats, per als quals l'ús de tècniques qualitatives són més pertinents.
  
• Alhora, en coherència amb el procés, no podem concebre una avaluació que no sigui participada, en la mesura que l'avaluació forma part del component educatiu i reflexiu del procés, en el qual els participants, des del moment que ho són, no poden ser tan sols objectes d'avaluació sinó també subjectes; i que, en darrera instància, són ells qui li atorguen legitimitat al procés. I aquest aspecte és molt important.
  
• Finalment, es treballa per tal d'aconseguir els objectius, no per satisfer els indicadors, ja que com indica el seu nom, són “indicatius” d'alguna cosa que sol anar més enllà del propi indicador.

Es compleixen doncs les expectatives, en tant que l'objectiu és promoure iniciatives per utilitzar en projectes específics sobretot, de caràcter transversal. I l'avaluació és constant i important, ja que significa en tot moment una oportunitat de millora.

9. Quina és la seva valoració dels processos de participació posats en marxa? S'han complert les expectatives?

La Participació com a procés, es converteix en un element motor del canvi, no sols pel que proposa, sinó també per l'aprenentatge col·lectiu que genera en el seu desenvolupament. Com a procés, afecta a tots els nivells: polític, tècnic i ciutadà. Fomentant així l'avanç vers una nova cultura política i cívica que permet treballar en les diferents dimensions que s'exposen: objectius, conceptes, continguts i formes d'organitzar-la.

L'experiència participativa realitzada fins el moment, apunta que no sols és necessari fomentar espais de relació i participació ciutadana, sinó que és fonamental facilitar que aquests processos ofereixin una reflexió als participants sobre el que estan fent. Aquest concepte educatiu de la participació és el que li atorga un valor pràctic en relació a temes concrets, i també un valor cultural amb implicacions més profundes i a més llarg termini.

Sota aquest punt de vista, la participació ciutadana es concep com la necessitat de facilitar la participació dels ciutadans en allò públic, a més de la necessitat de fomentar aquesta participació en la mesura que es considera un dret, però també un canvi de la cultura política i cívica per donar resposta a algunes de les necessitats socials actuals.

Com a idees claus i a manera de resum pel que fa a la valoració dels processos de participació posats en marxa, exposem que:

• La importància de la comunicació, coordinació i corresponsabilització de la organització municipal respecte a la participació que es vol impulsar. Entre el nivell tècnic, entre el nivell polític, i en la relació entre aquests.
  
• El procés que implica la participació està molt vinculat al component educatiu. En la mesura que prenem consciència de que partim d'un punt i pretenem arribar a un altre, i això no passarà avui per demà perquè haguem pres la decisió adequada, introduïm el concepte de procés. Es generen moments de participació per prendre certes decisions, però que tenen sentit en el marc més ampli d'un procés que pretén transformar la nostra manera de relacionar-nos. La participació es construeix dia a dia i requereix d'una evolució i un aprenentatge del que representa en la cultura política i social de tots els agents implicats.
  
• La participació busca el consens sense negar el conflicte. Ha de ser capaç d'abordar els temes des de la transparència i la diversitat de visions i postures, respectant el mètode i unes regles de joc clares , públiques i reconegudes. Per això, es necessari treballar sota la idea de pacte i d'un procés inclusiu que pretén sumar actors al projecte d'elaboració. Per a desenvolupar consens, es considera oportú partir d'un diagnòstic compartit respecte al tema en qüestió que es compromet a recollir els diferents punts de vista de tots els agents implicats.

En definitiva, el procés resta obert, per continuar avançant.

10. De quins recursos humans/personal tècnic especialitzat disposen?

La secció de Participació Ciutadana compta amb una tècnica municipal que articula i coordina totes les tasques i accions per facilitar el conjunt d'activitats i processos.

11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?

La mateixa persona coordinadora de la participació també ho és de les noves tecnologies, enteses com a conjunt de recursos relacionats amb la participació. Sens dubte, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han experimentat durant les dues darreres dècades, i especialment els últims anys, una sèrie de canvis que han transformat substanciosament els costums de bona part de la població, ja siguin en l'àmbit laboral o de la vida quotidiana. L'ús de les TIC es desenvolupa de manera inherent en el camp de l'opinió pública i la participació ciutadana. En aquest sentit, l'objectiu d'aquesta Regidoria és impulsar la societat del coneixement com a òrgan coordinador i d'avaluació del conjunt de polítiques que es porten a terme des de l'Ajuntament relacionades amb les TIC . En aquesta línia, s'ha impulsat la creació i difusió del/s web /s municipals com a centre/s de referència, gestió i coordinació de tota la informació, documentació, activitat i recursos relacionats en el món del coneixement de la Vila de Lloret de Mar. També donant suport a les entitats per tal de fomentar-ne la informatització, elaboració i gestió de pàgines web pròpies, o amb la creació per exemple de fòrums participatius al voltant del procés de revisió del Pla General.

12. Han presentat cap proposta a la convocatòria emesa per la Direcció General de Participació Ciutadana per donar subvencions en la realització de projectes d'afavoriment de la participació ciutadana dels ens locals ? Quina valoració en fan?

Es va presentar sol·licitud d'ajut a la convocatòria de 2005 amb dos projectes: un per elaborar el Pla de Participació de Lloret de Mar i l'altre per al pla específic de participació al voltant de la redacció del POUM .

A la convocatòria d'enguany, s'ha tornat a presentar sol·licitud per tal de continuar amb l'elaboració del Pla de Participació de Lloret de Mar.

En aquest sentit, es considera molt positiva la implicació i col·laboració que en tot moment ha manifestat aquesta Direcció General, per tal de fomentar i impulsar processos participatius en els municipis.