| ENTREVISTA A JORDI PEIRÓ
REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE RUBÍ
1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana
i com s'encaixa orgànicament?
Es va crear en la legislatura de 1995. Durant la primera
legislatura, va dependre de l'àrea de Serveis a les
Persones i a posteriori, sempre directament i orgànicament
de l'Alcaldia. Actualment, és un Servei de l'Alcaldia
i disposa d'un regidor.
2. De quin pressupost disposa aquesta Regidoria?
Per a l'any 2006, el pressupost previst és de 419.884,52 € (aquesta
quantitat incorpora el Capítol I –despeses de personal-,
el Capítol IV –subvencions-, i el Capítol II –despeses
de funcionament-).
3. Quan van iniciar-se els
processos de participació ciutadana al seu Ajuntament i per
què?
Es van iniciar l'any 1994, amb el NIP “Terrenys Unió Esportiva
Rubí”. El motiu de l'inici dels processos participatius,
o com a mínim, d'iniciar una política de participació activa,
va ser la creixent demanda social de participació en
els afers públics. Com a la majoria de municipis de
Catalunya, i una mica més tard a la resta de l'Estat
Espanyol, la Participació Ciutadana va convertir-se
en una eina imprescindible de connexió entre els ciutadans
i les administracions, fet pel qual la promoció de
la seva implementació, com Ajuntament, es va convertir
en una necessitat volguda per l'administració i demandada
per la ciutadania (associada o no). Els primers passos de
l'Ajuntament de Rubí, pel que fa a la Participació Ciutadana,
van anar dirigits gairebé fonamentalment a entitats. És
en els darrers anys que la ciutadania no organitzada s'ha
començat a introduir en els processos participatius,
i la resposta ha estat tan bona, que el Reglament de Participació Ciutadana
de l'Ajuntament de Rubí aprovat el darrer Ple, contempla
en un pla gairebé d'igualtat al ciutadà organitzat
i al no organitzat. El que es pretenia en un principi, cap
als anys 90, era crear canals de comunicació, però també encetar
un procés pedagògic, després de viure
molts anys en una societat marcada per la dictadura que,
15 anys després de caure, encara feia que la gent
tingués por de donar la cara i expressar els seus
desigs i inquietuds. Ara per ara, superada aquesta etapa
de “trencar el gel”, la Participació Ciutadana, més
madura, ja pot emprendre un camí amb dreceres, que
calia culminar, tal com hem fet, amb l'aprovació d'unes
regles del joc: El Reglament de Participació Ciutadana.
4. Quin tipus de processos de participació s'estan
duent a terme?
Actualment, estem finalitzant l'OPINA Procés Participatiu
redacció Reglament de Participació Ciutadana
i Divisió en Districtes de la Ciutat. En curs, el
Procés Participatiu per a l'elaboració del
POUM ( Pla Ordenació Urbanística Municipal).
Es troba en fase d'exposició pública i pendent
de resoldre les possibles al·legacions, per procedir
a l'aprovació definitiva. S'ha realitzat amb tallers
presencials, però també a través d'un
qüestionari de 12 preguntes (amb dades personals) enviat
a cada ciutadà del municipi, és a dir, d'abast
general.
POUM Procés Participatiu d'elaboració del
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Es porta
a terme a través d'una IAP , tallers territorials
i sectorials, dividits en dues fases: la de disseny i la
de criteris. Fins a la data, s'han portat a terme els tallers
de la primera fase, i la participació en els 9 tallers
ha estat de 160 persones. Les entitats participants han estat
49 associacions de tota mena (20 entitats veïnals);
la valoració és molt positiva, ja que els tallers
previstos per a 20 persones es van veure superats, però per
tal que fossin operatius, es va preferir mantenir l'aforament
limitat. Actualment, s'està elaborant el disseny de
la segona fase, que també inclourà tallers,
fòrums a través de Consensus (en la primera únicament
es podien fer aportacions), etc. La participació a
través de Consensus en la primera fase, que actualment
s'està analitzant, establirà com ha de ser
la configuració de la consulta on-line de
la segona fase.
Pel que fa a MERCAT Procés Participatiu disseny de
l'entorn del Mercat Municipal (Plaça pública
i local d'usos a determinar), actualment es troba en fase
de disseny i els tallers participatius començaran
cap el març. Serà una IAP de metodologia mixta,
d'abast territorial limitat.
PISCINES CAN MIR Procés Participatiu de disseny d'un
complex esportiu i cultural en una urbanització de
Rubí. Encara no s'ha començat, però la
seva realització està planificada per a l'any
2005, possiblement coincidint en el temps amb el del Mercat.
Tant la metodologia com la planificació temporal es
decidiran en els propers dies. D'abast territorial limitat.
5. Podria explicar-nos un
procés que, per
a vostè, tingui una rellevància especial?
Per què?
Per l'èxit de participació i el bon desenvolupament
general del procés destaco el procés OPINA.
Ha establert un abans i un després en la participació ciutadana
del municipi, ja que per primera vegada, s'ha incorporat
al ciutadà a títol individual en les consultes,
fet que ha demostrat tenir una gran acceptació: els
rubinencs s'han bolcat àmpliament en la resposta als
qüestionaris, 2.300, i en l'assistència al taller,
han superat el nombre de 60 persones. Pel que fa a les entitats,
s'ha demostrat que els costa treballar en un document gran,
ja que han volgut abastar el Reglament de PC de forma global,
cosa que els ciutadans a títol individual, ho han
fet només en la part que els interessava i, per tant,
no s'han col·lapsat. D'altra banda, la segona part
del procés participatiu destinat a la divisió en
districtes de la ciutat, només ha comptat amb un sol
posicionament en contra de les 36 entitats veïnals del
municipi, ja que consideraven que es fraccionava el barri.
Les altres entitats en la mateixa situació, han vist
una oportunitat en estar en dos districtes, ja que amplien
la seva representativitat. Sigui com sigui, s'ha aconseguit
una forta implicació en el primer procés participatiu
organitzat per l'actual equip de govern, després de
molta oposició ciutadana en altres processos de participació fets
per l'anterior equip de govern.
6. Quin és el percentatge de participació de
la població en aquests processos?
Els anteriors processos no podien avaluar-se percentualment
, ja que la seva participació no superava les 100
persones. L'Opina ha assolit un 3,4% de participació,
amb 2.289 persones.
7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les
han intentat resoldre?
Una de les dificultats ha estat l'excessiu desgast de la
participació a Rubí, emprada sense posterior
culminació dels resultats compromesos com a vinculants.
Pel que fa a la part tècnica i metodològica,
no ens hem trobat amb gaires entrebancs, la qual cosa ens
ha permès implementar les tècniques mixtes,
tot i que ha calgut tenir en compte el nivell cultural de
la ciutadania en el moment de dissenyar tallers, ja que el
mètode, com per exemple en escriure targetes, podia
excloure una part important dels assistents. Aleshores, s'han
realitzat aportacions verbals monitoritzades , el resultat
de les quals ha estat considerablement positiu, en permetre
que tothom intervingués en els tallers, en les seves òptimes
condicions de formació i capacitats oratòries.
8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre
els processos realitzats?
Des del procés Opina sí, però anteriorment
no. Les avaluacions que s'han fet, però, s'han realitzat
com a part de la memòria de participació, és
a dir que s'ha mesclat el procés amb el procediment,
entre altres motius, perquè l‘OPINA era un procés
participatiu de definició de les normes de participació futures
i, per tant, era procés i procediment.
9. Quina és la seva valoració dels
processos de participació posats en marxa? S'han
complert les expectatives?
Des de l'Opina, s'han superat totes les previsions de participació i
els objectius s'han acomplert plenament. S'ha aconseguit
redactar amb la participació de la ciutadania, un
Reglament de Participació Ciutadana i s'ha consensuat
la divisió en districtes de la ciutat, de forma àmplia
i en el termini mig d'un any, període previst a tal
efecte.
10. De quins recursos humans
i/o personal tècnic
especialitzat disposen?
Actualment, el servei disposa d'una cap, dues tècnics
i una administrativa. La Cap és llicenciada en Ciències
Polítiques i postgraus en comunicació i estratègia
política per ICPS-UAB i postgrau de participació i
voluntariat per la UdV ; les dues tècniques són
llicenciades una en Ciències Polítiques i l'altra
Filologia hispànica i habilitada pel col·legi
d'educadors socials de Catalunya. Ambdues són
postgraduades en participació ciutadana per la UAB.
11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?
S'han aplicat sempre que ha estat possible, començant
per la gestió quotidiana i passant per la metodologia
participativa on-line a través de pàgina web i
Consensus . Fins al procés de participació del
POUM , Consensus s'havia fet servir molt poc. Actualment,
la idea és incorporar el màxim nombre de canals
possibles de participació, també per una qüestió pedagògica.
12. Han presentat cap proposta
a la convocatòria emesa per la Direcció General
de Participació Ciutadana per donar subvencions
en la realització de projectes d'afavoriment de
la participació ciutadana dels ens locals ? Quina
valoració en fan?
No n'hem presentat cap, perquè en obrir-se la convocatòria,
els pressupostos ja estaven tancats i no hi havia previsió d'un
projecte participatiu que encaixés amb les bases.
La convocatòria va obrir-se massa tard i per als ajuntaments
grans, suposa desemborsar una quantitat superior al 65%,
a la qual no sempre s'hi pot fer front, sense la seguretat
d'aconseguir l'altre 35%. Per a més informació, www.ajrubi.es
|
