| ENTREVISTA
A MARTA FARRÉS FALGUERAS
REGIDORA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
DE SABADELL
1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana
i com s'encaixa orgànicament?
La regidoria es va crear a l'inici dels governs democràtics
com a regidoria de Participació Ciutadana, i des de
fa dues legislatures, va passar a anomenar-se regidoria de
Relacions Ciutadanes. Actualment, forma part de l'Àrea
de Serveis Personals i Atenció i Relacions Ciutadanes.
2. De quin pressupost disposa aquesta
Regidoria? ( Indiqueu aquesta partida
sobre el pressupost general del municipi)
El departament de Relacions Ciutadanes disposa d'un pressupost
de 81.879,50 € de capítol II (béns i serveis);
de 57.119,75 € de capítol IV (suport entitats
veïnals); i d'1.029.970 € de capítol VI
(inversions als equipaments cívics de la ciutat)
3. Quan van iniciar-se
els processos de participació ciutadana al seu Ajuntament
i per què?
En el seu inici dins el marc del ROM, ja es va preveure
la participació ciutadana a través dels consells
de participació com un dels elements per fomentar
la participació de la ciutadania.
A partir d'aquí, es configuren els consells territorials
com a òrgans de participació i consulta de
caràcter territorial i en el compliment de les seves
finalitats poden elaborar els estudis, informes, propostes
i suggeriments que estimin convenients, ja sigui per iniciativa
pròpia o a petició de l'Ajuntament. A la ciutat
hi ha 7 consells territorials, un per cada districte.
Al llarg dels anys i dins les polítiques d'aproximació a
la ciutadania i a les entitats i associacions que treballen
a la ciutat, s'han endegat diversos processos participatius,
els quals queden reflectits en la següent relació:
Llibre Blanc de l'Esport, Agenda 21, Pacte Local per l'Ocupació,
Taula de la Mobilitat, Mapa Escolar 3-16 anys, Taula d'Entitats
de Lleure (esplais), Pla Municipal de l'Habitatge 2004-2007,
Taula del Patrimoni, Comissió del Paisatge Urbà,
Protocol del Rodal.
Existeixen, també, altres consells
sectorials, els quals tracten temàtiques
concretes i estan formats per entitats, associacions i organismes de l'àmbit.
Aquest són : Consell Escolar Municipal, Consell de Salut, Consell de
persones amb disminucions, Consell de Gent Gran, Consell Municipal de l'Esport,
Consell Consultiu de Promoció Econòmica, Consell Municipal Igualtat
Home-Dona . Actualment, el màxim òrgan consultiu de la
ciutat és EL CONSELL DE CIUTAT, el qual es va constituir
el dia 26 d'octubre de 2006. La finalitat del consell és
, com a màxim òrgan de consulta i participació,
assistir els poders públics municipals i implicar
de la millor manera possible el conjunt d'agents institucionals
i individuals de la ciutat de Sabadell en l'activitat municipal,
per tal de potenciar la màxima participació en
la definició i seguiment del futur de la ciutat.
4. Quin tipus de processos de
participació s'estan
duent a terme?
Actualment, s'estan duent a terme diversos processos participatius,
a banda del funcionament dels consells territorials i els
consells sectorials, com la Discussió Ciutadana d'Actuacions
al Territorials 2004-2007 ( DCAT ), procés participatiu
que té com a objectiu obrir a tota la ciutadania de
Sabadell un seguit de canals de participació, que
permetin incidir en la distribució pressupostària
per al trienni 2005-2007.
D'altra banda, també s'estan duent a terme processos
participatius oberts a la ciutadania i/o a les entitats,
els quals s'emmarquen en un barri o entorn concret com: Procés
participatiu obert a la ciutadania i a les entitats sobre
la rehabilitació integral del barri de la Roureda
(iniciat l'any 2004); Procés participatiu obert a
la ciutadania i a les entitats sobre la rehabilitació integral
del barri de Can Deu (iniciat any 2005); Pla de Barris- definició i
acompanyament del procés participatiu (iniciat l'any
2005); Processos que permeten amb el veïnatge realitzar
el seguiment de les intervencions municipals (construcció equipaments,
obres via pública...).
5. Podria explicar-nos un procés
que, per a vostè, tingui una rellevància
especial? Per què?
Qualsevol procés participatiu, que permeti fer arribar
les preocupacions i els interessos de la ciutadania, és
important sigui quin sigui l'àmbit de què tracti
o el volum de ciutadans i ciutadanes què afecti.
Per aquest motiu, és molt difícil destacar-ne
un respecte d'altres, però un procés que durant
aquesta última legislatura hem desenvolupat a la ciutat
i que ha permès la participació tant de la
ciutadania organitzada con la no organitzada ha estat la
DCAT (Discussió Ciutadana d'Actuacions al Territori).
Ha permès, donat el seu format, rebre les opinions,
preocupacions i interessos de molta població que habitualment
no participa en els processos formals i, per tant, poder
copsar l'opinió de la població no organitzada.
La DCAT es va endegar l'any 2004, amb la intenció de
definir quines eren les opinions i suggeriments, en matèria
d'inversions i serveis de la població respecte a 9
eixos o línies d'actuació: Sabadell, ciutat
cívica i neta; Sabadell, ciutat participativa; Sabadell,
habitatge a l'abast de tothom; Mobilitat i accessibilitat
a Sabadell; Sabadell, ciutat sostenible; Progrés econòmic
i noves oportunitats a Sabadell; Sabadell, ciutat cohesionada
; Sabadell, ciutat educadora; i Sabadell amb serveis de qualitat.
Per tal de poder arribar al màxim de població,
es van dur a terme tallers de discussió als 7 districtes
de la ciutat i es va elaborar un qüestionari obert a
tota la ciutadania. Durant els anys següents i fins
a l'actual 2007, s'han anat realitzant visites a la ciutat
amb totes les persones participants, per tal de possibilitar
el retorn de les inversions realitzades a la ciutat en relació als
resultats obtinguts l'any 2004.
6. Quin és el percentatge de participació de
la població en aquests processos?
Aportar un percentatge de població participant en
els diferents processos duts a terme és difícil,
donat que si bé en els processos d'àmbit territorial
delimitat, com pot ésser la remodelació d'un
espai públic en un barri concret, la implicació dels
veïns del barri és força elevada, quan
es tracta de processos més amplis, la participació sol
ser elevada pel que fa als representants de les entitats
i menys significativa pel que fa a la ciutadania no organitzada.
7. Amb quines dificultats s'han trobat
i com les han intentat resoldre?
No és fàcil endegar processos participatius.
D'entrada et trobes amb dificultats tant internes (de la
pròpia organització) com externes.
Internament, podem dir que un dels problemes que se'ns presenta és
aconseguir que moltes vegades la transversalitat , que suposa
la discussió d'alguns temes amb el veïnatge i
la necessitat de crear xarxes de treball internes entre els
tècnics dels diversos departaments de l'Ajuntament,
impliqui trobar nous reptes d'organització a nivell
tècnic.
A nivell extern, un dels reptes més importants és
aconseguir la participació d'alguns sectors de la
població, la implicació dels quals és
difícil d'assolir, i entorpeix aconseguir nous representants
de la ciutadania organitzada donada la manca de renovació del
teixit associatiu.
8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre
els processos realitzats?
L'avaluació dels processos realitzats sempre es dóna
de forma contínua i constant, tant des de la vessant
tècnica com amb els propis participants en les accions
que es duen a terme a la ciutat
9. Quina és la seva valoració dels
processos de participació posats en marxa? S'han
complert les expectatives?
La valoració dels processos de participació sempre és
positiva, si tenim en compte que, malgrat el nombre de participants
a vegades no sigui l'òptim plantejat inicialment,
o que els resultats obtinguts no siguin suficientment acotats,
el fet de poder tenir la informació de què opina
la ciutadania sobre un tema concret, afavoreix que la tasca
dels Ens locals pugui millorar.
D'altra banda, cal tenir en compte que no només existeix
la participació de la ciutadania a través de
processos endegats per una finalitat concreta, sinó que
al llarg de l'any, i a través dels diferents consells
sectorials i territorials que hi ha en funcionament a la
ciutat, es produeix un feed-back entre l'Ens Local
i la ciutadania organitzada sobre les necessitats que es
van generant a la ciutat.
10. De quins recursos humans/personal tècnic
especialitzat disposen?
El departament de Relacions Ciutadanes, actualment, compta
amb personal tècnic que al llarg dels anys s'ha anat
formant a través de cursos, seminaris i màsters
en Participació Ciutadana.
D'altra banda, i donat el fet que la participació de
la ciutadania s'ha anat convertint en una peça cabdal
per al bon funcionament de la ciutat, en tant i en quan ,
cada vegada més la opinió del veïnatge
compta per a les actuacions que es duen a terme des dels
diferents departaments de l'Ajuntament, s'ha anat produint
un augment progressiu al llarg dels anys de l'equip tècnic
que forma part de la Regidoria.
11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?
Les noves tecnologies com a eina de relació entre
l'Ajuntament i la ciutadania, cada dia més, constitueixen
una forma ràpida i àgil de comunicació.
Cada vegada més, des del web municipal el
ciutadà pot rebre informació de tot el que
s'està duent a terme en el municipi i té canals
d'opinió i de suggeriments que pot fer arribar a l'Ajuntament.
D'altra banda, i per accions concretes, hem utilitzat l'eina
del CONSENSUS com a mitjà per donar l'opinió,
participar en fòrums de discussió... en temes
concrets, aquesta eina s'ha utilitzat tant el Congrés
Sabadell-Ciutat , com la DCAT , l'Agenda 21 local i per la
realització del Pla de Joventut.
12. Han presentat cap proposta a la convocatòria
emesa per la Direcció General de Participació Ciutadana
per donar subvencions en la realització de projectes
d'afavoriment de la participació ciutadana dels
ens locals ? Quina valoració en fan?
Sí, vam presentar el Pla Integral de Participació Ciutadana
per l'any 2006, concretament per afavorir la Participació Ciutadana
dins els barris afavorits amb la Llei de Barris. La valoració és
positiva, si tenim en compte la importància de que
la Generalitat també s'impliqui en el suport a les
iniciatives dels ens locals dins l'àmbit de la Participació Ciutadana.
| 