ENTREVISTA A ENRIC FLAMERICH
REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA i COOPERACIÓ DE VILASSAR DE MAR

1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i com s'encaixa orgànicament?

El 30 de juliol de 1999, es va crear la Regidoria d'Informació i Atenció Ciutadana. Aquesta incorporava l'impuls de processos de Participació Ciutadana al municipi.
El 8 de juliol de 2003, se segrega la Regidoria d'Informació i Atenció Ciutadana, creant-se la Regidoria de Participació i Comunicació i la d'Atenció Ciutadana.
La Regidoria de Participació forma part de l'Àrea de Serveis Personals de l'Ajuntament.

2. De quin pressupost disposa aquesta Regidoria? ( indiqueu aquesta partida sobre el pressupost general del municipi)

Disposa d'un pressupost de 35.000 € destinats a projectes i processos de participació ciutadana, sobre un pressupost ordinari de 14.900.000 €.

3. Quan van iniciar-se els processos de participació ciutadana al seu Ajuntament i per què?

S'inicien entre el 2000 i 2001, per analitzar la reforma urbanística del nucli antic del municipi. Tot i així, el procés més destacat es va iniciar l'any 2002, en el barri del Barato .

4. Quin tipus de processos de participació s'estan duent a terme?

Avui es manté el Pla de Desenvolupament Comunitari del barri del Barato , que es va iniciar l'any 2002 amb un estudi diagnòstic del barri i que, des del 2003, es va formalitzar. Val a dir que hi ha altres àrees que, en els seus processos de decisió, apliquen dinàmiques participatives, i en les quals la Regidoria de participació no hi col·labora com, per exemple, els Consells de Cultura i l'Assemblea de Joves, que es reuneixen periòdicament.

5. Podria explicar-nos un procés que, per a vostè, tingui una rellevància especial? Per què?

Precisament el Pla de Desenvolupament Comunitari del barri del Barato és l'aposta més decidida del govern municipal en l'aplicació de processos participatius. El Pla de Desenvolupament Comunitari consisteix en la reunió al voltant d'una mateixa taula de representants polítics, tècnics municipals i veïnals per tractar les qüestions del barri que més preocupen i proposar mesures de solució.

6. Quin és el percentatge de participació de la població en aquests processos?

El percentatge encara és baix. La participació en el Pla de Desenvolupament Comunitari del barri del Barato està al voltant del 2-3% de la població del barri.

7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les han intentat resoldre?

La dificultat més gran amb la que ens hem trobat és la confusió existent al voltant del terme participació ciutadana i les diverses maneres d'entendre-ho per part de les diferents persones que participen en el PDC de manera regular. Per tal de resoldre-ho, se'ns ha ocorregut la idea de demanar l'ajuda i l'assessorament d'un tècnic de participació ciutadana, amb la finalitat que vagi dirigint el debat i ens ajudi a saltar la tanca quan ens entrebanquem.

8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre els processos realitzats?

Quant a la valoració de la influència i participació d'aquests processos sobre els processos formals de decisió pública, no s'ha realitzat cap avaluació rigorosa. Tampoc s'ha portat a terme cap avaluació formal i quantitativa dels ciutadans que participen en algun procés, però intuïtivament podem dir que encara hi ha molta feina a fer.

9. Quina és la seva valoració dels processos de participació posats en marxa? S'han complert les expectatives?

Pel que fa al barri del Barato , és difícil afirmar que s'hagin complert les expectatives establertes en el procés. Des de l'Ajuntament, sempre esperem que aquests processos il·lusionin a molta gent i tinguem l'oportunitat de veure molts veïns en les reunions de presa de decisions col·lectives; però la realitat és que la participació dels veïns s'inscriu només al consum de les activitats que, des del mateix PDC , es proposen i s'organitzen en els espais municipals.

Penso que aquest projecte no ha estat explicat clarament als veïns, generant-se una confusió que provoca que a l'espai on es gestiona el Pla es facin funcions més d' intermediació amb l'Ajuntament que no pas d'intercanvi d'opinions i de debat de les diferents alternatives de solució entre veïns, representants tècnics i polítics municipals. Les raons per les quals això ha acabat definint-se així són diverses: des de la desconfiança amb la qual es veuen aquests processos, sobretot a nivell polític, fins a la baixa participació dels veïns en les reunions (fenomen endèmic en les nostres societats del benestar).

10. De quins recursos humans/personal tècnic especialitzat?

Inicialment, el personal especialitzat era inexistent. Els processos s'han anat configurant amb una forta presència política i amb el personal tècnic, bàsicament, de l'Àrea de Serveis Personals.

Des de l'any 2003, disposem de personal tècnic especialitzat, contractat per al Pla de Desenvolupament Comunitari del barri del Barato .

11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?

No s'han tingut en compte les noves tecnologies com a eina d'ampliació de la participació dels ciutadans.

12. Han presentat cap proposta a la convocatòria emesa per la Direcció General de Participació Ciutadana per donar subvencions en la realització de projectes d'afavoriment de la participació ciutadana dels ens locals ? Quina valoració en fan?

No n'hem presentat cap, atès que el Pla de Desenvolupament Comunitari del barri del Barato ja rep una subvenció, en concret del Departament de Benestar i Família.