ENTREVISTA A TERESA TERRADES I PONS
REGIDORA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
DE L'AJUNTAMENT DE VILANFRANCA DEL PENEDÈS

1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i com encaixa orgànicament?

Pròpiament la regidoria de participació ciutadana es va crear als inicis dels anys 90 tot i que les polítiques de participació ja s’implantaven anteriorment de manera transversal des de diferents serveis de l’Ajuntament.
Aquesta legislatura 2007/2011 la regidoria de participació es troba dins de l’àrea de Promoció i participació però treballa de manera coordinada amb molts serveis de l’Ajuntament (urbanisme, via pública, cultura, joventut, pla per la convivència,...) depenent dels processos que es porten a terme.

2. De quin pressupost disposa aquesta Regidoria? (Indiqueu aquesta partida sobre el pressupost general del municipi)

L’any 2007 es disposa d’una partida pròpiament de participació amb un pressupost de 50.000€, tot i que altres serveis assumeixen el cost dels processos participatius que porten a terme.
La regidoria té una missió de promotora de la participació en tots els àmbits municipals.

3. Quan van iniciar-se els processos de participació ciutadana al seu Ajuntament i per què?

Els processos deliberatius des d’una base participativa que s’han anat realitzant a la ciutat han abastat molt sectors: l’Estudi de mobilitat, el Pla d’Accessibilitat, l’Auditoria ambiental, el Pla estratègic de l’Alt Penedès, el Pla Estratègic de la Cultura, Jornades d’Economia de l’Alt Penedès, el Llibre Blanc del projecte Dona i Ciutat, el Taller “Idees per la Vilafranca que viurem - POUM”, la jornada “Vilafranca i tu, junts pel civisme”, l’Oci alternatiu per als més joves, les diferents Festes de Solidaritat, la definició del model territorial de relació i participació ciutadana, la remodelació de la rambla de Nostra Senyora i la definició dels Usos del nou espai públic generat pel cobriment de la via del tren.
Per altra banda, disposem d’un Reglament Orgànic Municipal (ROM) que fa aportacions per afavorir la participació, l’experiència de la Sindicatura de Greuges, de les assemblees de barri amb la participació als pressupostos, de Plans Transversals (Infància, Joventut, Gent Gran, per la Igualtat i per la Convivència), i d’un bon nombre de consells i comissions de participació ciutadana que estan actives.
Tot i així, entenem que la participació no és només un objectiu de regidoria sinó d'equip de govern, de manera que els processos de participació es duen a terme des de totes les àrees municipals.

4. Quin tipus de processos de participació s'estan duent a terme?

En l’actual mandat l’equip de govern ens hem proposat un important repte pel que fa a la participació ciutadana. Tenim previst dur a terme un nou procés per a l‘elaboració dels pressupostos, la confecció d’una agenda urbanística, la redacció del Pla de mobilitat, els usos de la muntanya de Sant Pau, la participació de proximitat, la Fira d’entitats i el recolzament en la formació de les entitats en l’àmbit de les noves tecnologies.
Properament s’iniciaran les accions participatives en el marc del Pla de Barris que tenim aprovat el 2007 i que permetrà als veïns i veïnes del barri de l’Espirall disposar d’espais de participació dins el projecte així com també específicament d’altres vinculats a actuacions concretes del Pla de Barris.

5. Podria explicar-nos un procés que, per a vostè, tingui una rellevància especial? Per què?

Tots els processos són rellevants, en la mesura que ajuden a avançar en la cultura i la pedagogia participativa, tanmateix destaquem el que es va portar a terme, juntament amb un equip del postgrau de participació de la UAB, sobre els Usos de l’espai públic generat pel cobriment de la via, on hi van participar, a través de l’eina del Quadern per al debat ciutadà, més de 2000 persones del municipi, tan infants, joves, adults i gent gran. Amb les aportacions ciutadanes es va elaborar un concurs de projectes d’urbanització del cobriment.

6. Quin és el percentatge de participació de la població en aquests processos?

Més que percentatges, crec que caldria tenir en compte la diversitat de la ciutadania que participa en els diferents processos i la capacitat dels mateixos per incidir en les decisions que es prenen. No podem valorar un procés només pel percentatge de població que hi ha participat, cada procés té les seves característiques i els interessos de la ciutadania poden ser molt diversos.

7. Amb quines dificultats s'han trobat i com les han intentat resoldre?

Per una banda, les dificultats en l’organització interna, ja que moltes vegades els processos impliquen un treball coordinat entre diferents serveis i és difícil trencar dinàmiques establertes. Això implica anar prenent consciència d’una nova cultura de treball i noves formes d’organització a nivell tècnic, com fer de la participació un discurs i una pràctica interioritzada a nivell tècnic i polític.
Per altra banda, el repte més important és arribar a trobar els mecanismes adequats per a arribar als col·lectius, que normalment no participen, sectors de la població on la implicació és difícil d'assolir. I a la vegada, aconseguir nous representants de la ciutadania organitzada, donada la manca de renovació del teixit associatiu.
Creiem que la participació és una escola en la qual tothom anem aprenent, i on el consens també es genera amb la confiança del temps d'aprenentatge compartit.

8. Han realitzat estudis d'avaluació sobre els processos realitzats?

L'avaluació dels processos realitzats sempre es dóna de forma contínua i constant, tant des de la vessant tècnica, com amb els propis participants en els processos, que es duen a terme a la ciutat.
Habitualment fem servir indicadors d'avaluació que ens ajuden a corregir els processos i passem qüestionaris de valoració als i les participants. Internament, també realitzem el seguiment i avaluació de cadascun dels processos iniciats. Aquestes avaluacions són imprescindibles per millorar.

9. Quina és la seva valoració dels processos de participació posats en marxa? S'han complert les expectatives?

La valoració dels processos de participació sempre és positiva. El fet de poder tenir la informació sobre què opina la ciutadania sobre un tema concret, afavoreix que el treball dels serveis en els ajuntaments pugui millorar.
D'altra banda, cal tenir en compte que no només existeix la participació de la ciutadania a través de processos endegats per una finalitat concreta, sinó que al llarg de l'any, i a través dels diferents consells sectorials que hi ha en funcionament a la ciutat, es produeix un feedback entre l’ajuntament i la ciutadania organitzada sobre les necessitats que es van generant a la ciutat.

10. De quins recursos humans/personal tècnic especialitzat disposen?

A banda de la contractació de personal extern per dinamitzar alguns dels processos de caràcter puntual, l'àrea disposa d'una tècnica de participació ciutadana que coordina tot allò que s'està fent en aquest àmbit.

11. Quin paper han exercit les noves tecnologies?

Per a nosaltres, les noves tecnologies tenen un paper molt important, ja que ajuden a complementar els processos de caràcter presencial que es duen a terme i promouen la participació de col·lectius que no participen en els espais més tradicionals, com poden ser els joves. Les TIC són un instrument del qual en fem ús, habitualment en l'àmbit de la participació ciutadana.
Cada vegada més, des del web municipal la ciutadania pot rebre informació de tot el que s'està duent a terme en el municipi i té canals d'opinió i de suggeriments que pot fer arribar a l'Ajuntament.

12. Van presentar alguna proposta a la convocatòria que va obrir la Direcció General de Participació Ciutadana per donar subvencions per a la realització de projectes per afavorir la participació ciutadana dels ens locals ? Quina valoració en fan?

Sí, ens hem acollit, des de l’any 2005, al programa de subvencions que convoca la Direcció General d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana. La nostra valoració és molt positiva. És molt important la implicació de la Generalitat de Catalunya en el suport d’iniciatives dels ens locals per fer possible l'ús de la participació ciutadana en la gestió pública municipal. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i, per tant, el primer esglaó necessari per fomentar la cultura participativa.